Un rival de record agredolç
El Girona rep demà l’Osca, amb qui ha coincidit darrerament al futbol professional i amb qui ha perdut les tres últimes vegades que hi ha jugat
En lliga, els blaugrana han visitat tretze cops el feu blanc-i-vermell i només hi han guanyat un cop
Actualment, els dos conjunts són dels pitjors d’aquest campionat a domicili
El Girona i l’Osca són vells coneguts. Catalans i aragonesos han compartit històricament camins paral·lels, han jugat durant temps en la mateixa categoria –s’han enfrontat a tercera, a segona B, a segona A i a primera– i han estat protagonistes ambdós de trajectòries molt similars. Tots dos equips van coincidir el 2008 en l’aterratge al futbol professional, i des d’aleshores els duels han estat habituals temporada rere temporada.
De fet, recentment, n’hi ha un que té la moral menjada a l’altre, l’Osca. I és que l’equip blaugrana s’ha convertit en el botxí dels blanc-i-vermells quan s’han vist les cares darrerament; dels tres últims partits que han disputat, en tots tres han guanyat els aragonesos. El més recent és el matx de la primera volta de la lliga, aquesta campanya, disputat el 28 de setembre a El Alcoraz i que va quedar resolt (1-0) amb una diana d’Okazaki. Aquell dia els locals van ser molt superiors i van posar de manifest que estaven molt més fets que els visitants, als quals ja havien superat amb molta solvència un mes i mig abans en un amistós de pretemporada. Una setmana abans de l’inici del campionat, Montilivi va ser el marc d’un últim assaig general per a tots dos, que van guanyar els blaugrana (0-2), amb doblet de Dani Raba, en un partit en què els blanc-i-vermells van oferir una versió molt decebedora. El tercer enfrontament que completa la nefasta sèrie de derrotes del Girona contra l’Osca data del curs passat, amb els dos conjunts a primera divisió. Va ser el 9 de febrer, quan un Osca cuer va assaltar el feu blanc-i-vermell (0-2) amb dos gols del Chimy Ávila, i va deixar l’equip gironí en una situació crítica de la qual no va ser capaç de sortir. Tampoc aquells tres punts van servir als blaugrana per salvar-se i, igual que el Girona, van baixar, per això s’han retrobat en la categoria de plata.
Aquell triomf és, de fet, l’únic que han aconseguit els d’Aragó en lliga a Montilivi. Tot i aquests darrers precedents, l’Osca és tradicionalment un rival còmode per als gironins quan el reben a casa; dels tretze cops que s’han enfrontat en competició regular en terreny català, set han desembocat en victòria local, cinc en empat i un, el curs passat, en victòria visitant. No és, però, l’única alegria que s’han emportat els aragonesos del camp del Girona, ja que el 2010, en copa, van passar una segona eliminatòria del torneig als penals després de 120 minuts que van acabar amb empat (1-1).
Pèssims visitants
L’Osca, doncs, és un visitant agradable per al Girona, els números històrics així ho palesen, i, a més, també ho és actualment per a qualsevol en la lliga. I és que el conjunt que orienta Míchel, que ocupa el quart lloc en la classificació, és un dels pitjors visitants del campionat. En tretze jornades disputades a domicili només ha estat capaç de guanyar tres partits i empatar-ne tres més –12 punts de 39 de disputats–, i només set equips han aconseguit menys punts a fora. El Girona (11 punts), el Dépor (11), l’Oviedo (11), la Ponferradina (10), l’Sporting (10), el Lugo (9) i el Racing (7) són els conjunts que encara han sumat menys de visitants; tots, excepte el Girona i la Ponferradina, del catorzè lloc en avall en la classificació. “A fora hem de ser més fiables”, reconeix Míchel, el preparador dels blaugrana. “En molts partits no hem tingut l’encert necessari per situar-nos al davant i, un cop el marcador se’ns ha posat en contra, hem estat precipitats”, assegura el tècnic, que ha vist com dels set partits que ha perdut el seu equip a domicili, cinc han estat per la mínima.
El de ser un pèssim visitant és un dubtós honor que comparteix amb el Girona, conjunt al qual també li costa lluny de casa seva. Tres triomfs, dos empats i vuit derrotes són els números dels blanc-i-vermells a fora, que només quatre equips del campionat són capaços d’empitjorar. A casa la cosa canvia per a l’equip dirigit per Pep Lluís Martí, ja que hi acumula 27 punts de 39 de possibles, i demà hi intentarà superar un rival directe que li genera un record agredolç.