Girona
SAMU SAIZ
JUGADOR DEL GIRONA FC
“Amb Unzué m’hauria plantejat marxar”
“Em vaig treure un pes de sobre i estic segur que serà un impuls anímic important després d’un mes i mig lesionat i en un any en què les coses no em surten com jo voldria”
“Hem augmentat la intensitat i l’agressivitat perquè ens hem adonat que si no actuem com els altres rivals, que s’hi deixen la pell, malament”
Pujar a primera seria una passada. Pel club i per l’afició, que no ha deixat d’omplir el camp fins i tot quan jugàvem fatal
Unzué és una persona molt bona i encantadora, però jo no li quadrava. Són coses del futbol. No passa res
Treballo per arribar al meu millor nivell. Quan estic bé disfruto al camp, i aquest any encara no m’he divertit gaire
Em veig compatible amb Borja i amb tots els meus companys. M’agrada jugar d’inici. El revulsiu és una mica l’apagafocs
Quan el club de Montilivi va fer el tuit el passat 18 de juliol de “Benvingut a Girona, Samu Saiz”, els ulls dels aficionats blanc-i-vermells van tornar a brillar. Possiblement aquest fitxatge i l’anunci que Cristhian Stuani es quedava per ser el pal de paller del projecte per retornar l’equip de Montilivi a primera divisió, van ser els dos punts àlgids de l’estiu que van fer aixecar la moral del gironisme, per terra després que una caiguda en picat hagués conduït a un descens inesperat. Samu Saiz (Madrid, 22-1-1991) aterrava a Girona després d’un breu pas pel Getafe i dos cursos en la Championship amb el Leeds, que el va incorporar seduït per la temporada que el madrileny va fer en l’Osca (2016/17). A Montilivi, Samu Saiz encara no ha explotat, i tot just dissabte va anotar el seu primer gol de blanc-i-vermell, tot i que no va ser un gol qualsevol: pel moment (més enllà del 94) i pel valor que pot tenir (un triomf contra un rival directe que ha acostat els de Pep Lluís Martí a cinc punts del segon classificat quan fa poc estaven a onze).
Vostè no és dels que no celebren els gols contra els seus exequips. Almenys dissabte...
Tenia moltes ganes de marcar un gol. No n’havia fet cap. Sap greu la celebració perquè va ser contra un club que em va donar tant, i per això vaig demanar perdó al final. Potser em vaig equivocar per tot el que ha significat l’Osca per a mi, però era el minut 94, una victòria molt important per al Girona, el meu primer gol aquí... i la celebració va ser el reflex de com em sentia en aquell moment.
Es va treure un pes de sobre, vaja...
Totalment. Arribava després d’un mes i mig de lesió i en un any en què les coses no m’estan sortint com jo voldria. Vaig tornar amb moltes ganes i estic convençut que marcar un gol d’aquesta transcendència em donarà un impuls anímic molt important per poder afrontar els últims mesos de competició.
L’ha vist repetit? El porter i dos defenses van estar a punt d’evitar-lo…
Sí. L’he vist. En el moment de colpejar la pilota vaig pensar que no havia rematat del tot bé, però veient les imatges vaig adonar-me que sí. No és el millor gol que he fet en la meva carrera, però n’estic molt content.
Va sortir a jugar en el minut 66. A l’afició no li va agradar que canviessin Borja García, però sí que entrés vostè a la gespa. És o l’un o l’altre?
El mister va fer el que va veure convenient. Altres vegades he jugat jo de titular, m’han canviat per Borja i quan ha sortit ell hem guanyat. Aquest cop ha passat a la inversa. Quan surts, l’important és poder ajudar. Sigui qui sigui.
Afició els reclama junts. S’hi veu, amb ell?
És clar que qui mana és l’entrenador i que la prioritat és el bé de l’equip. Jo em veig compatible no només amb Borja, sinó amb tots els meus companys. Tots estem obligats a donar la millor versió quan se’ns presenta l’oportunitat de jugar.
Amb Unzué van jugar ben poc junts. I amb Martí, tampoc…
És que Unzué tampoc em va donar gaires oportunitats. I les poques que em va donar, crec que vaig estar bé. Amb l’actual mister estava jugant més, però després em vaig lesionar.
Dissabte tot just van ser els seus primers minuts del 2020. Quan surt al camp amb el partit tan avançat, nota que té l’obligació de demostrar molt en molt poc temps?
No. Jo crec que surto amb moltes ganes d’ajudar l’equip. Després d’aquesta aturada obligada per la lesió tenia moltes ganes de participar, i vaig tenir la fortuna de fer el gol, però des del moment que vaig saltar a la gespa no em vaig amagar i les vaig demanar totes.
És el seu joc...
Sí. Soc un futbolista que necessita la pilota per poder associar-me i generar perill. Sé que la primera volta no ha estat la que la gent esperava de mi, però m’esforçaré al màxim per ajudar els companys i perquè l’afició vegi que estic supercompromès amb aquest projecte.
Només set titularitats en 27 partits. Per al fitxatge més il·lusionant de l’estiu són uns números dolents.
Amb Unzué vaig tenir molt poques oportunitats, però això ja és aigua passada. El que de debò ha d’importar a l’afició més enllà del meu paper és que aquí hi ha un vestidor molt unit i amb gent molt implicada que pensa sobretot en el col·lectiu.
Tot i que dissabte va interpretar a la perfecció el paper de revulsiu, el seu lloc natural en aquest equip és a l’onze?
Òbviament m’agrada participar d’inici i que les coses surtin bé des del començament. El revulsiu és una mica l’apagafocs, que surt quan les coses no van bé i es busca una reacció a partir de canvis ofensius. Però si el partit va bé i vols apuntalar la victòria, els canvis solen ser més defensius.
En quina posició se sent més còmode?
La meva ideal seria darrere de Stuani, que és la del típic 10. Però en la plantilla hi ha Borja García, que és un tros de futbolista. Tampoc m’importa jugar per la banda. De vegades he partit des de l’extrem, però també és cert que el mister et dona molta llibertat en atac.
Si el deixessin triar, amb la plantilla que hi ha, quin sistema utilitzaria i on es posaria?
La veritat és que tenim molta gent d’atac i molts jugadors de qualitat que ens permet un ventall d’opcions molt ampli. Altres equips no poden dir el mateix. Tenim una gran plantilla, amb futbolistes de renom, gairebé tots amb passat a primera. I encara que tots tenim un entrenador a dins, en aquestes coses no ens hi podem posar. El mister pren les decisions i nosaltres les hem d’acatar.
Es va trencar contra el Mirandés en l’últim partit del 2019. S’explica què va poder passar o és propens a aquest tipus de lesions?
Sempre que he tingut alguna lesió han estat petits trencaments que en una setmana o quinze dies s’han resolt. Aquesta darrera ruptura ha estat més greu, d’uns quatre centímetres. Però també penso que hem fet amb els fisioterapeutes un molt bon treball de recuperació.
Com de lluny està el Samu Saiz actual d’aquell jugador que va enlluernar en l’Osca el curs 2016/17 i que li va valer fitxar pel Leeds?
El meu objectiu és donar el meu millor nivell. No m’emmirallo en el passat. Sé que si arribo a la meva millor versió ajudaré els companys. Quan estic bé, disfruto al camp, i aquest any encara no he disfrutat gaire. El millor del futbol és sortir al camp i divertir-se jugant.
Creu que en quatre mesos té temps de marcar les diferències?
Sí, hi ha temps. Però no s’ha de mirar més enllà de divendres. Ara tenim la final contra el Deportivo. I després, una altra a casa contra la Ponferradina. Tots els partits són molt complicats i s’ha d’anar pas a pas.
Més enllà del seu gol, l’1-0 de dissabte pot ser un punt d’inflexió?
Van ser tres punts molt importants, però com a punt d’inflexió crec que ho va ser més el 0-1 a Fuenlabrada o fins i tot el partit a casa contra l’Oviedo, tot i no guanyar. Allà es va començar a veure un Girona més compacte. Hem augmentat un pèl la intensitat i l’agressivitat.
Els ho ha exigit Martí, això? Ha estat el mateix vestidor?
És una mica tot. El mister sempre ens ha exigit el màxim, però crec que l’equip s’ha adonat que hem de posar-hi la màxima energia perquè, al final, la segona A és molt igualada. I si no actues com els altres, que s’hi deixen la pell, malament.
Fa quatre jornades eren a 11 punts del segon i ara s’han acostat a menys de dues victòries de l’Almeria (5 punts). S’ha de creure en l’ascens directe?
És l’objectiu, però no hi hem de pensar. Primer, divendres.
A principis de temporada tothom parlava d’ascens directe i sense cap por de res. Com ha canviat el discurs...
És possible. Al principi, crec que veient les plantilles ens vam veure molt superiors. És possible que aquí ens equivoquéssim. A segona divisió A, la superioritat s’ha de demostrar sobre la gespa i en cada partit. Tots són molt complicats. No n’hem guanyat ni un de fàcil.
Stuani ha fet 20 gols, més de la meitat dels de l’equip. És un dels jugadors més diferencials amb qui ha compartit vestidor?
És una persona molt bona i humil que sempre intenta ajudar els altres. I té aquest do, que la majoria de les pilotes que toca les fica a dins. Xerra amb tothom i al primer que s’exigeix és a ell mateix. Els seus números ja diuen que ens està ajudant moltíssim.
Vostè, Borja, Gallar, Diamanka, Jairo, Jozabed, ara fins i tot s’ha avançat la posició d’Aday… Hi ha tones de talent a la mitja punta…
Sí. Moltíssima. I tots volem jugar i ho intentem fer el millor possible perquè el mister ens triï. Gallar últimament ha jugat menys, però quan va sortir dissabte va participar moltíssim, a pesar de tenir pocs minuts. Tots hem anat tenint les nostres oportunitats i l’únic que és a les nostres mans és treballar per estar en la millor versió quan t’arribi el moment.
I entre tots, només sis gols. Què està fallant?
Amb Stuani a dalt, jo ja firmaria que tots els gols fins a final de temporada els marqués ell si ens porten a l’objectiu. Però és cert que els jugadors de perfil més ofensiu hem de contribuir amb més gols dels que hem fet fins ara. D’entrada, perquè fer un gol anima molt, i el futbol és precisament un estat d’ànim.
S’han passat mig any sense un pivot defensiu. Creu que una peça com Christian Rivera era imprescindible per donar equilibri a l’equip?
Ha vingut amb moltes ganes d’aportar i sumar, i ha arribat a un vestidor on la gent és estupenda i s’hi trobarà molt a gust.
Hi ha hagut una altra entrada (Brandon) i dues sortides (Coris i Gual). Vostè es veia abandonant l’equip aquest gener?
No, no, ni de bon tros. A més, estava lesionat. Home, si arriba a continuar Unzué, amb la poca participació que tenia, és clar que en algun moment m’hauria plantejat sortir.
Que no parlaven, Unzué i vostè?
Sí, sí. És una persona molt bona, encantadora. Simplement, jo no li quadrava. Són coses del futbol, no passa res.
Tenen 29 milions de marge salarial. Això també ha estat una pressió afegida?
Hi ha equips, i un d’aquests som nosaltres, que sempre tenen la pressió de guanyar tots els partits. I no és fàcil aguantar-la ni gestionar-la, sobretot quan no guanyes. L’Almeria ara s’hi veurà. Nosaltres ja ens hi hem vist. I els rivals ho saben i miren de jugar amb els teus nervis.
El Cadis no falla...
Està fent molt bé les coses. Van distanciats, però no estan exempts d’aquesta pressió. Ara que ve l’important, veurem també com responen.
Tot i ser el màxim favorit, els resultats han fet que molts rivals perdessin la por al Girona?
Jo crec que a segona ningú té por de ningú. No és com a primera quan vas a jugar al Camp Nou o al Bernabéu. Aquí pots treure punts de tots els camps i contra tots els rivals.
Com s’ha adaptat al club i a la ciutat?
Tant jo com la meva família estem molt contents i molt bé.
Va fitxar pel Girona quan l’operació Oikos estava en el punt àlgid i el nom de diversos clubs i d’alguns jugadors, entre ells vostè, assenyalats. S’ha tret també aquest pes de sobre?
Fa molt que no en sabem res i estem esperant que s’arxivi el cas. Va ser un estiu dur perquè no és agradable veure el teu nom en temes d’aquests, sobretot perquè et relacionaven amb coses que mai t’hauries pensat.
Ha hagut d’anar a declarar?
Hi vaig anar abans de firmar pel Girona. Vam demanar que s’arxivés la causa i n’estem pendents. Des que vaig arribar aquí, no hi ha hagut cap més moviment.
Creu que tot plegat pot tenir a veure en el seu rendiment?
Al final, tot influeix. Va ser una mica caòtic, la veritat. Però també crec que ja és una etapa passada.
Tot s’arreglaria amb l’ascens?
Seria una passada pujar amb aquest club, on ens sentim tractats de manera espectacular. Pel club i per l’afició, que no ha deixat d’omplir el camp fins i tot quan jugàvem fatal.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024