Hi ha punts que són puntassos
El Girona troba el premi a la insistència en la recta final i frustra la festa al Deportivo amb un doblet de Cristhian Stuani (77’ i 85’)
Ni uns ni altres allarguen la ratxa de victòries, però els blanc-i-vermells acaben agafant un altre impuls d’autoestima
No va ser l’èxtasi pel triomf al límit contra l’Osca, però s’hi va acostar. No va significar allargar la sèrie de victòries, però va tenir un efecte també molt agradable. No servirà per posar gaire pressió als rivals de dalt de tot, però sí per convèncer-se que són capaços de tot. El Girona va rescatar un punt a Riazor que és un puntàs, perquè va saber aixecar-se d’un panorama molt frustrant i va igualar un 2-0 al Deportivo, que vivia un estat de gràcia permanent des de feia set jornades propiciat en gran mesura per la seguretat defensiva. Quan tot semblava perdut, va aparèixer Cristhian Stuani per fer enrabiar, amb un doblet, una afició que va assistir a una festa –amb jocs de llums i tot abans de començar– i la va gaudir durant bona part del partit, fins que els blanc-i-vermells van acabar trobant una recompensa més que merescuda.
Amb tots dos equips enratxats, ni Fernando Vázquez –el més ovacionat amb molta diferència quan van recitar les alineacions per megafonia– ni Pep Lluís Martí van fer invents en les alineacions. El mallorquí va recuperar Mojica, tot i que Brian Oliván havia fet mèrits com a mínim per plantejar el dubte al lateral esquerre, i va fer debutar Christian Rivera. En la 28a jornada, el Girona començava un partit amb el pivot que tant s’havia fet esperar. L’asturià, això sí, va arrencar amb mal peu, perquè una pèrdua seva a la frontal de l’àrea pròpia –va badar a l’hora de treure-la– va ser l’origen de l’1-0 del Deportivo. Els gallecs van continuar la jugada per la banda dreta, des d’on Boveda va fer la centrada, i la van acabar amb una rematada de cap de l’altre carriler, Víctor Mollejo –ni Mojica ni Maffeo van estar prou diligents en les vigilàncies–, sense poder de reacció de Riesgo.
El gol era una concessió cara dels gironins, tenint en compte que el Dépor de Fernando Vázquez s’havia especialitzat a tancar la porteria i dificultar molt la capacitat ofensiva dels rivals. I això que no havien començat malament, els blanc-i-vermells. Poc després de l’1-0, Aday va reclamar penal per mans de Mollejo i Stuani va tenir una arribada. Més clara va ser l’ocasió en un xut de falta de Granell desviat per un rival (27’).
Amb l’avantatge, els gallecs tenien l’escenari que volien. Amb dues línies de cinc i quatre juntes, i cedint la pilota al Girona però ofegant-lo quan volia buscar Borja o Brandon. Borja va aparèixer per fer una passada filtrada a Aday que no va tenir culminació (34’). Tampoc en va trobar Maffeo després d’una cavalcada, ni Brandon després de combinar amb Stuani. El Girona feia prou coses bé, malgrat remar en contra. Dues targetes grogues a Aketxe i Mollejo van acabar d’encendre un ambient eixordador a Riazor. El públic també jugava. El Girona va acabar la primera meitat a l’àrea dels gallecs, però Dani Giménez tampoc va haver de fer cap intervenció de mèrit. I els locals, que havien començat estirant-se sobretot per l’esquerra amb Mollejo, ja no tenien cap pressa.
Replegament descarat
El Girona va accentuar el domini en la segona part i el Deportivo, el replegament. Tant, que era el minut 50 i semblava el 93. Brandon va provar un xut ras que va treure Dani Giménez després de la primera sortida en contraatac dels gallecs. Era qüestió d’insistència. O de més llums. Martí no va voler deixar passar més temps i va fer un canvi que ho deia tot, l’entrada de Samu Saiz per Christian Rivera (56’). Els dos mitjapuntes madrilenys coincidien al mig, amb Borja reculant més a buscar la pilota. Però sense ni tan sols veure què podia canviar en l’escenari, va arribar la galleda d’aigua freda. En la primera jugada estàtica dels locals a l’àrea gironina, Bergantiños va recollir un rebuig de Maffeo a la frontal i va engaltar el xut del 2-0 (60’). La productivitat superlativa del Deportivo desesperava.
Cinquena groga i doblet
Els gallecs fins i tot haurien pogut fer el tercer (un d’anul·lat per fora de joc i una bona mà de Riesgo), però el Girona no es va rendir. Després d’un parell de xuts des de lluny de Granell, va aparèixer Cristhian Stuani, que va recollir un rebuig i va donar vida als blanc-i-vermells (77’). Una altra vegada, el de sempre, tot i que dissabte no hi serà perquè abans del 2-1 va veure la cinquena groga (fins i tot es va jugar la segona). I en una acció assenyalada inicialment com a falta sobre Brandon fora l’àrea, el VAR va fer rectificar l’àrbitre i va marcar penal. I Stuani tampoc va fallar. Feia estona que ja hi havia molta tensió, tant a la graderia com al terreny de joc, i la reacció gironina encara la va exagerar més. Ni uns ni altres van allargar la sèrie de victòries que ambicionaven, però qui va celebrar el punt va ser el Girona.
AMB MAL PEU
Una pèrdua de Rivera va ser l’origen de l’1-0, en una acció mal defensadaUNA MUNTANYA
Just quan Martí arriscava fent coincidir Samu i Borja, els locals van fer el segonENCENEN RIAZOR
Amb el domini de la pilota tota l’estona, el Girona va trobar al final la contundènciaPublicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024