El protagonista
Cristhian Stuani
Se’t trobarà a faltar
Durant una setmana l’afició del Girona haurà d’assimilar, de la millor manera possible, que dissabte que ve en el partit contra la Ponferradina el seu ídol no serà sobre la gespa. Això si no prospera el recurs que presentarà el club per mirar d’evitar la sanció, i és que Stuani va veure la cinquena groga del curs en la segona part per haver atropellat Aketxe. L’amonestació va ser excessiva, però la feina per aconseguir que el comitè la retiri pot ser inhumana.
El que està clar és que dir que et falta Cristhian Stuani són paraules majors, i és que, com aquell que no vol la cosa, ja suma 22 gols aquesta temporada. Una absoluta bogeria que fa pensar que fins i tot és possible que l’uruguaià es coli entre els màxims golejadors de la història de 2a divisió A en una sola temporada. Els 45 de Ricardo dels anys cinquanta amb l’Sporting estan fora l’abast de qualsevol, però els 34 de Baltazar o els 33 de Mata semblen una xifra a la qual Stuani, si s’ho proposa, pot arribar. Ahir, quan ja gairebé ningú donava un duro pel Girona, el golejador va aparèixer per firmar un doblet, empatar un partit que estava perdut i convertir el punt de Riazor en un dels més dolços de les últimes jornades –lògicament deixant de banda la victòria contra l’Osca amb el gol de Samu Saiz en el minut 94.
El més sorprenent, i a la vegada meravellós, de Stuani és que pot no viure el seu millor dia, però només necessita un moment d’inspiració per canviar qualsevol guió. I és que ahir durant 77 minuts va viure un suplici perquè poques vegades ha vist atacar tant el seu equip, però poques vegades ha tingut menys oportunitats de fer mal a la defensa rival. Ni amb centrades –totes molt lluny de l’objectiu– ni buscant espais a l’esquena d’una defensa gallega que va fer un partit per emmarcar... Res. No hi havia manera que la pilota li arribés en condicions d’acabar la jugada. De fet, fins que no va arribar el primer gol, l’uruguaià només va aparèixer en un parell de jugades aïllades, i massa forçat, en les quals el defensa li va robar la cartera dins l’àrea en l’últim moment. Però si una cosa donen els anys és saber que el teu moment arribarà. I així va ser. En el 77’, després d’una falta lateral, hi va haver una sèrie de rebots que només podien acabar de la manera que va ser, amb Stuani rematant com va poder però clavant-la al fons de la porteria. I per rematar la feina només va caldre un penal perquè, vuit minuts després, l’uruguaià firmés l’empat des d’allà on no perdona mai.