La venjança és un plat que se serveix fred, o això diuen. Ahir l’Olot va passar per damunt de la Nucia oblidant per sempre el mal record del partit de la primera volta en què els olotins també van ser superiors al rival, però en què no van saber endreçar més pilotes a la porteria defensada per Òscar Fornés i van acabar perdent inexplicablement (2-1). Aquesta vegada, els garrotxins van ser més efectius que mai i van marcar quatre dianes en les quatre ocasions més clares que van tenir, un vendaval que permet als de Raúl Garrido mirar amunt, deixar el descens a 15 punts i mantenir-se a només set del desig, el play-off.

Els primers minuts van ser igualats sense que cap dels dos equips dominés. A poc a poc, l’Olot va imposar el ritme que més li convenia i, a còpia de possessió i de moure d’un costat a l’altre el contrincant, els espais es van generar. Xumetra va avisar Fornés amb un xut des del vèrtex que va obligar a intervenir l’exporter de l’Olot (5’). Abans del quart d’hora, un córner servit de meravella per Hèctor Simón va permetre a Jordi Masó rematar amb el cap des del punt de penal per superar el porter visitant després que la pilota toqués al travesser (14’). El de Fontcoberta va marcar molt bé els temps del salt i va poder rematar amb potència.

El gol, com sol ser habitual, va anar a la perfecció als olotins, tot i que passada la mitja hora la Nucia va fer un intent d’avançar línies i situar-se en terreny local. La millor resposta de l’Olot a això va ser el 2-0 de Salinas amb el pit després d’una centrada molt bona de Soler al primer pal en la primera excursió que va poder fer el valencià per la dreta (38’).