El Girona viu ara un moment dolç. Després d’alts i baixos durant la temporada, de diferents dinàmiques i estats, el conjunt orientat per Pep Lluís Martí sembla haver trobat l’estabilitat, ja no només en els resultats, en què encadena cinc jornades sense perdre amb 11 punts de 15, sinó també en el joc.

I és que l’equip blanc-i-vermell ha fet un salt de qualitat darrerament, impulsat sobretot pel punt extra d’agressivitat i de responsabilitat defensiva en totes les línies que ha afegit. Des del triomf al feu del Fuenlabrada, fa gairebé un mes, el Girona torna a competir. “Des de fa unes setmanes sento que l’equip sap patir, es compromet i s’ho deixa tot al camp”, explicava aleshores Àlex Granell. “Hem millorat en aspectes clau: no donar cap pilota per perduda, estar forts en les disputes i guanyar les segones jugades. Hem demostrat que en som capaços i ara hem de continuar fent-ho”, refermava Cristhian Stuani.

No van ser en va les paraules de dos dels homes més importants de la plantilla, i el Girona, doncs, no s’ha aturat i ha crescut: ha potenciat la intensitat i la competitivitat, i ha estat aguerrit, aspectes innegociables en aquesta categoria en cada sector del camp, com ha acabat palesant. I en aquest canvi de l’equip en els últims enfrontaments hi ha dos homes que hi tenen molt a veure: Brandon Thomas i Aday Benítez, ocupants de les posicions d’atac i que desborden energia i agressivitat en cada acció en què participen, ja sigui en atac o en defensa. “A segona s’ha de lluitar en tots els partits, s’ha de suar sang per guanyar”, manifestava Brandon després de l’última victòria a Montilivi contra la Ponferradina, en què es va estrenar com a golejador de blanc-i-vermell. El davanter de Santanyí, fitxat en aquest mercat d’hivern, s’ha guanyat un lloc definitivament en l’onze a la banda esquerra, tot i i jugar en punta en l’últim matx rellevant Stuani. El mallorquí completa l’atac al darrere de l’ariet uruguaià i, junt amb Borja, al centre, i Aday, a la dreta, l’altra irrupció en atac. El de Sentmenat, un jugador més avesat en els últims temps a actuar de carriler o de lateral, per Martí ha estat sempre un extrem, l’única demarcació en què l’ha fet jugar i en què s’ha convertit en un fix.