El Girona viu ara un moment dolç. Després d’alts i bai­xos durant la tem­po­rada, de dife­rents dinàmiques i estats, el con­junt ori­en­tat per Pep Lluís Martí sem­bla haver tro­bat l’esta­bi­li­tat, ja no només en els resul­tats, en què enca­dena cinc jor­na­des sense per­dre amb 11 punts de 15, sinó també en el joc.

I és que l’equip blanc-i-ver­mell ha fet un salt de qua­li­tat dar­re­ra­ment, impul­sat sobre­tot pel punt extra d’agres­si­vi­tat i de res­pon­sa­bi­li­tat defen­siva en totes les línies que ha afe­git. Des del tri­omf al feu del Fuen­la­brada, fa gai­rebé un mes, el Girona torna a com­pe­tir. “Des de fa unes set­ma­nes sento que l’equip sap patir, es com­pro­met i s’ho deixa tot al camp”, expli­cava ales­ho­res Àlex Gra­nell. “Hem millo­rat en aspec­tes clau: no donar cap pilota per per­duda, estar forts en les dis­pu­tes i gua­nyar les sego­nes juga­des. Hem demos­trat que en som capaços i ara hem de con­ti­nuar fent-ho”, refer­mava Crist­hian Stu­ani.

No van ser en va les parau­les de dos dels homes més impor­tants de la plan­ti­lla, i el Girona, doncs, no s’ha atu­rat i ha cres­cut: ha poten­ciat la inten­si­tat i la com­pe­ti­ti­vi­tat, i ha estat aguer­rit, aspec­tes inne­go­ci­a­bles en aquesta cate­go­ria en cada sec­tor del camp, com ha aca­bat pale­sant. I en aquest canvi de l’equip en els últims enfron­ta­ments hi ha dos homes que hi tenen molt a veure: Bran­don Tho­mas i Aday Benítez, ocu­pants de les posi­ci­ons d’atac i que des­bor­den ener­gia i agres­si­vi­tat en cada acció en què par­ti­ci­pen, ja sigui en atac o en defensa. “A segona s’ha de llui­tar en tots els par­tits, s’ha de suar sang per gua­nyar”, mani­fes­tava Bran­don després de l’última victòria a Mon­ti­livi con­tra la Pon­fer­ra­dina, en què es va estre­nar com a gole­ja­dor de blanc-i-ver­mell. El davan­ter de San­tanyí, fit­xat en aquest mer­cat d’hivern, s’ha gua­nyat un lloc defi­ni­ti­va­ment en l’onze a la banda esquerra, tot i i jugar en punta en l’últim matx relle­vant Stu­ani. El mallorquí com­pleta l’atac al dar­rere de l’ariet uru­guaià i, junt amb Borja, al cen­tre, i Aday, a la dreta, l’altra irrupció en atac. El de Sent­me­nat, un juga­dor més ave­sat en els últims temps a actuar de car­ri­ler o de late­ral, per Martí ha estat sem­pre un extrem, l’única demar­cació en què l’ha fet jugar i en què s’ha con­ver­tit en un fix.