Una etiqueta difícil de treure
Revulsiu. Samu Saiz no aconsegueix fer-se un lloc a l’onze i, de moment, continua sent vist només com una opció de refresc. Amb Martí, sempre que ha sortit des de la banqueta, el Girona no ha perdut
Sembla que Pep Lluís Martí ha trobat el seu onze inicial darrerament i que només les sancions o les lesions l’hi han fet canviar. En aquesta darrera sèrie de cinc jornades sense perdre, amb 11 punts de 15 obtinguts, l’equip titular, dibuixat en un 4-2-3-1, és clar: Riesgo; Maffeo, Juanpe, Ignasi Miquel, Mojica; Granell, Gumbau; Aday, Borja, Brandon; i Stuani. Una alineació en què els retocs que hi ha pogut haver han estat per obligació i en què no ha entrat un dels fitxatges estel·lars de l’estiu passat, Samu Saiz, procedent del Leeds i pel qual el club blanc-i-vermell va pagar traspàs.
I és que el mitjapunta, d’acreditat talent, que sempre que ha actuat l’ha mostrat i ha ofert alguna cosa diferent a la resta, encara que els seus números d’un gol i dues assistències no siguin enlluernadors, no aconsegueix fer-se un lloc d’inici. Amb Juan Carlos Unzué va jugar molt poc, en dotze jornades tan sols va acumular dues titularitats i va entrar a la gespa de suplent en sis ocasions; amb Martí la seva participació es va veure incrementada, però tampoc es va acabar de consolidar i una inoportuna lesió a finals de desembre que el va fer aturar un mes i mig no va ajudar. De fet, amb el tècnic balear ha sortit més vegades des de la banqueta, sis, que no pas des del principi, cinc, fet que l’ha acabat encotillant en el paper de revulsiu. “Òbviament m’agrada participar d’inici i que les coses surtin bé des del començament. El revulsiu és una mica l’apagafocs, que surt quan les coses no van bé i es busca una reacció a partir de canvis ofensius”, explica respecte a això Samu, paraules que va dir en una entrevista recent a aquest diari.
Les estadístiques, però, tampoc li permeten treure’s aquesta etiqueta amb Martí, que sempre que l’ha tret com a refresc, el Girona mai ha perdut. A més, la seva aparició al terreny de joc, gairebé sempre ha tingut impacte positiu i en aquestes sis ocasions que ha entrat de refresc amb el preparador mallorquí, en quatre d’elles el conjunt blanc-i-vermell ha acabat millorant el resultat que hi havia abans que ell posés un peu a la gespa.
La mescla amb Borja
Entre una cosa i l’altra, doncs, la participació de Samu, que només ha disputat 836 minuts, un 32% del total a la lliga, no està sent la que s’esperava quan va aterrar. Un dels motius que li barren el pas és la presència de Borja García, un mitjapunta com ell, de perfil molt similar, i amb qui, ni amb Unzué primer, ni ara amb Martí, comparteix temps al camp. En 29 partits de lliga, només han coincidit en onze, el total de minuts del Girona amb els dos plegats és de 448, dels 2.610 que s’han disputat en el campionat, i en cinc ocasions, un ha substituït l’altre, fet que ha provocat malestar a Montilivi quan s’ha produït. “Qui mana és l’entrenador i la prioritat és el bé de l’equip. Jo em veig compatible no només amb Borja, sinó amb tots els companys. Tots estem obligats a donar la millor versió quan se’ns presenta l’oportunitat”, opina Samu sobre la seva compatibilitat amb Borja.
LES FRASES
Els dos jugadors han coincidit onze cops a la gespa i un ha substituït l’altre en cinc ocasionsPublicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024