Primer acte de mínims

Va sorprendre la petita revolució que Pep Lluís va fer en l’onze, no tant pel que fa als titulars, sinó pel fet de veure a la banqueta futbolistes com Brandon Thomas i sobretot Borja García. El tècnic, però, va optar per injectar frescor (de qualitat n’hi ha de sobres en la plantilla) en un tram de campionat en què les cames tindran un paper fonamental, perquè els partits, i ja en són 30, comencen a passar factura en el global de la temporada. Només cal veure la frenada i els dubtes dels equips del vagó capdavanter, que no fa gaire semblaven disparats.

El vent va marcar un primer acte en què el Girona el va tenir en contra. Van ser 45 minuts per llençar directament a les escombraries si s’han de valorar pel futbol que hi va haver. Tots dos equips, més concentrats a intentar que el rival no generés que no pas a procurar dominar a través de la pilota. I, tenint en compte el vent de cara, que el Girona se n’anés al descans sense que els d’Iraola enviessin un sol xut entre els tres pals va ser una petita victòria. En atac, el Girona va fer ben poca cosa. Sagnan va guanyar els pocs cos a cos que va tenir amb Stuani, a qui tampoc van arribar pilotes netes perquè cada cop que Jairo, Samu i Gallar intentaven controlar la pilota i aixecar el cap, ja tenien dos o tres jugadors del Mirandés a sobre. El Girona tampoc va explotar bé les bandes ni va tenir en cap moment el control absolut de la situació. Tampoc el Mirandés, tot i que els locals van elaborar un pèl més a prop de l’àrea de Riesgo, però es van oblidar d’una cosa essencial: mirar la porteria i provar el xut des de la mitjana i llarga distància.

Fan el més difícil

Tot i un ensurt per una xilena de Malsa, el Girona de seguida va fer un pas endavant en bloc i el Mirandés es va haver de replegar. Els visitants van aconseguir fer circular sovint la pilota a la frontal de l’àrea de Limones, que va haver d’estar a l’aguait en tres o quatre rematades i un parell de centrades. Martí va cargolar encara més els locals, als quals els començava a faltar benzina, amb l’entrada de Brandon i de Borja (no va ser tampoc el partit del desbloqueig de Gallar, que continua perseguint el partit que li permeti fer el clic). I quan va arribar l’1-0 de penal (Odei va tallar amb les mans una centrada de Samu Saiz), tot semblava fet, perquè el partit feia pinta que qui marqués primer, se l’enduria.

Però els locals, que per primer cop començaven a pensar en la copa, van tornar a la vida a partir del penal de l’1-1 per unes mans de Granell. I qui ja no va aixecar cap va ser el Girona, tot i que ho va continuar intentant, però ja sense la fe ni la convicció amb què ho havia fet amb el 0-0.