El Girona té a l’abast igualar aquesta tarda contra l’Albacete (16h) la sèrie més llarga de jornades sense perdre del curs, però només hi ha un signe que valgui. Amb un empat també arribaria als set partits seguits invicte, però ja va tenir prou mal regust l’1-1 de Miranda després d’haver fet el més difícil. Per alimentar l’aspiració d’atrapar els equips que ocupen la zona d’ascens directe, s’ha de comptar de tres en tres i de manera reiterada. I els gironins, tot i haver-se tret de sobre l’etiqueta d’equip vulnerable a camp contrari, no acaben de trobar la manera d’agafar velocitat de creuer. I si perdonen en partits com el d’aquesta tarda davant la seva afició, no valdrà la pena pensar en res més ambiciós que el play-off per intentar recuperar la categoria perduda.

El rendiment encara pobre com a visitant –tot i haver tallat la sèrie de tres derrotes seguides amb una victòria i dos empats, el Girona és el quinzè en puntuació a camp contrari– contrasta amb l’eficiència a Montilivi. Els blanc-i-vermells són el segon millor local, superats només per l’Osca, un altre aspirant a l’ascens que encara té més problemes quan surt d’El Alcoraz. A Montilivi, els quatre partits de lliga del 2020 han acabat amb tres victòries i un empat, l’1-1 contra l’Oviedo en què l’equip ja es va mostrar convençut d’haver fet un pas endavant en intensitat. Deu victòries, tres empats i dues derrotes a casa són bons números, però per aspirar a tot s’han d’anar reforçant i millorant. Perquè visitaran Montilivi els rivals directíssims en la lluita per l’ascens directe, i perquè possiblement hauran deixat de ser-ho si abans no s’ha fet la feina amb equips que són més avall. I que no regalaran res. Com l’Albacete, que arriba avui a Girona amb la necessitat de punts per fugir de la zona de descens a segona B.

El conjunt manxec, que va fer un paper magnífic amb Luis Miguel Ramis la temporada passada –va acabar quart i va quedar eliminat pel Mallorca en el play-off–, va començar prou bé l’actual, en què va arribar a ser cinquè. Però una ratxa de nou jornades sense guanyar, amb sis derrotes i tres empats, va provocar la destitució del tarragoní. Va arribar un clàssic, Lucas Alcaraz, que va ajornar dos partits més la seva primera victòria, a casa contra el Numància (2-1). En les quatre jornades amb l’andalús, però, l’Albacete encara no ha perdut (un triomf i tres empats). I el Girona es prepara per a un partit de molta exigència en lluita i intensitat i de molta paciència.

El conjunt manxec, que ha guanyat 1-0 o 0-1 en vuit de les seves nou victòries, acumula els mateixos gols a favor que els que ha fet tot sol Cristhian Stuani, que acaba d’atrapar el rècord propi de gols en una temporada (23) que havia assolit quan jugava, curiosament, a l’Albacete. El poder ofensiu d’uns i altres no té res a veure. En canvi, l’Albacete ha rebut 35 gols, només un menys que el Girona.