L’Olot ja fa setmanes que s’està perfilant per lluitar per una de les quatre places que permeten als equips que les ocupen somiar l’ascens a segona A. Segurament són paraules difícils de creure en clau garrotxina però els arguments s’acaben a l’hora de defugir ser un clar candidat a disputar el play-off juntament amb els transatlàntics ja coneguts com el Lleida Esportiu, el Vila-real B, el Barça B, el Cornellà, el Sabadell i el Castelló. Els jugadors dirigits per Raúl Garrido encadenen nou jornades sense perdre i també dues victòries per segona vegada aquest curs. Sense fer un bon partit contra el Badalona, van sumar tres punts més que deixen el discurs de la permanència del tot obsolet. Una diana de Salinas en la primera arribada olotina en el 41’ després de la sortida d’un córner i una altra de Moha ja a les acaballes (86’) van ser suficients per batre un conjunt escapulat que haurà de ser més efectiu a les àrees si no vol descendir a tercera divisió.

El partit va començar pla i més aviat avorrit. Manolo González, un gat vell del grup tercer, va poblar el mig del camp de jugadors físics i tenaços en la pressió per incomodar els tocadors de l’Olot, que no trobaven la manera de fer mal en atac. De fet, la primera gran ocasió va ser per al Badalona i multiplicada per tres. Un mal refús local en un córner va acabar amb una triple rematada badalonina, una directe al travesser de la porteria de Ballesté i les altres dues bloquejades per Kilian Grant, ahir inquilí del carril esquerre en el lloc del sancionat i titularíssim Pep Chavarría. En la primera mig arribada garrotxina Salinas va fer gol. Eloi Amagat, de nou titular en el lloc d’Hèctor Simón, va servir un córner al punt de penal que Alan Baró va perllongar amb el cap al segon pal on hi havia el d’Albatera, que només va haver d’empènyer la pilota i fer el seu setè gol en la lliga, els mateixos que Xumetra, els que més n’han fet de tota la plantilla olotina.