Al principi se’m feia una mica estrany, tant temps a casa sense sortir i fer vida normal. Però bé, t’hi has d’adaptar; no queda cap més remei.

Sí. Cadascú s’ha d’espavilar amb l’espai que té. El club ens ha facilitat material i per aquesta part estic bé, estic cobert. Em vaig endur una bicicleta i altres accessoris petits de La Vinya.

Tant el preparador físic com els readaptadors i els fisioterapeutes ens han marcat unes pautes. Cada matí els hem de passar una foto amb el pes i també altres dades. Hem de fer el treball físic que ens demanen, i és el que anem fent cada dia. És evident que no és el mateix que treballar al camp, però almenys no perdem la forma.

No, és un treball individual.

No, de moment anem rebent comunicacions a través del delegat.

És difícil, sí. Però el millor és assumir que no seran només les dues setmanes que s’havia dit inicialment. El més important és que se solucioni tot. I que, un cop fem vida normal, no hi hagi cap risc.

De ganes, no en faltaran. Però segur que farà falta. Potser un parell de setmanes per fer una minipretemporada, que tocarà fer perquè ara no podem treballar tots de la mateixa manera. N’hi ha que, més que per no perdre la forma, fan més treball preventiu per les lesions. Segur que un parell de setmanes faran falta.

Sí, per descomptat. Els que ara estan a dalt segurament voldran que això s’acabi així tal com està, i els que estan a baix, completar la competició. Crec que el més just seria acabar la competició. N’hem jugat més de la meitat, i en un parell de mesos la podríem completar.

Sí. Crec que serà la solució perquè no s’enganxi a la temporada següent i la gent pugui descansar. A més, hi ha altres competicions com ara les europees, que s’hi ha de comptar. Tenim assumit que s’hauran de jugar com a mínim dos partits per setmana, i no sé si arribaran a posar-ne algun més. Benvinguts siguin. Tant de bo puguem jugar com més aviat millor.

On més influeix és a segona A i segona B, pels play-off. Segur que s’haurà de jugar el play-off entre setmana, com se solia fer. Ja ens va bé. S’ha d’acabar com sigui.

Bé, és una de les vies, però encara n’hi ha una altra per la qual volem lluitar fins al final. Però sí que entenc que el play-off s’ha de jugar com sigui. No seria just suprimir-lo, perquè hi pot haver diferències mínimes i sobretot perquè el play-off estava establert des de principi de temporada.

Sent dolent tot el que està passant, això encara ens pot beneficiar. Podrem tenir tant Stuani com Mojica. Llàstima el que va passar amb Brandon, que ens ha deixat una mica trencats.

Sí, va ser el penúltim entrenament de la setmana. I després ja es va ajornar tot. Per tant, eren entrenaments que ja no et duien ni al partit. Va ser mala sort.

Nosaltres hi tenim poc a dir. Hi ha la Lliga, la federació, els clubs, amb moltes coses firmades. Nosaltres ens hem d’ajustar al que ens diguin i intentar acabar aquesta lliga, perquè s’ha d’acabar sí o sí. És el que volen tant la Lliga com la federació, i esperem poder-ho fer.

Acabar la lliga, encara que fos més tard.

Simplement ens passa les pautes que hem de seguir. Els mateixos protocols que ha de seguir tothom.

Els futbolistes tenim un conveni a través d’AFE i no és el mateix que un treballador de les oficines, per exemple. Si arriba, n’haurem de parlar, i m’imagino que aquí hi entraria més l’AFE que nosaltres.

Més que el futbol, la vida. Veiem que tots som iguals i no hi ha cap diferència ni d’estatus ni de res.

És evident. Ara tothom està mirant les notícies i tots els efectes d’aquesta crisi sanitària. Tenir futbol estaria molt bé, però sabem que això ens afecta a tots i no hi ha cap més remei que parar i resistir com sigui.

És una possibilitat. I si s’ha de fer així, encara que no sigui el que ens agrada més, es farà. Tampoc posarem en risc milers de persones als estadis, si es pot evitar.

Per descomptat que sí. Tot el que es faci serà consensuat. I perquè puguem tornar a jugar s’ha de minimitzar el risc. Ja no és només el partit, sinó els viatges. Per jugar a Las Palmas, per exemple, havíem de fer un viatge molt llarg en avió. No crec que es decideixi jugar, encara que sigui a porta tancada, si hi ha risc.

Tinc tota la família a Canàries. Es viu amb preocupació sobretot pels pares i els oncles, perquè la gent gran és la de més risc. Gràcies a Déu, a Canàries ara mateix els pocs casos que hi ha estan continguts, i és cert que allà estan més aïllats. Esperem que això passi a tot arreu, tot i que hi ha zones molt més complicades.

Les rutines que teníem feien que passéssim junts més de mig dia. Són coses que es troben a faltar. Esperem tornar aviat a la normalitat.