Els modestos, abocats a l’ERTO
Els clubs de segona B i tercera preparen en massa expedients de regulació temporal d’ocupació perquè l’administració es faci càrrec de la massa salarial
Si la temporada s’allarga més enllà del 30 de juny, els clubs veuen difícil regular les relacions contractuals
Mentre que en el futbol professional tothom cerca fórmules per compensar les pèrdues econòmiques, el futbol modest no troba cap altra solució que aplicar al seu personal professional un expedient de regulació temporal d’ocupació. Les facilitats que ha donat el govern espanyol a les empreses per adoptar aquestes mesures i el fet que els equips de segona B i tercera no tinguin ingressos durant aquest període ha portat aquestes entitats a plantejar-se seriosament aquest escenari. De fet, diversos clubs d’aquestes categories han explicat a aquest diari que ja han fet les passes oportunes a través de gestors i advocats per presentar-ho amb caràcter retroactiu (amb la data de la suspensió de les competicions) i que serà una acció que tots els clubs –aquells que tenen els seus jugadors i altres treballadors regulats– prenguin. D’altres clubs, sobretot a la segona B, afirmen que han d’esperar a una reunió de la comissió mixta entre la Federació Espanyola i el sindicat de jugadors, tot i que no hi veuen cap altra solució.
“En el futbol professional, els clubs tenen moltes despeses, però també uns grans ingressos a través dels drets televisius”, explica un dirigent d’un club de tercera divisió: “Però els nostres ingressos venen a través del taquillatge, els bars, la subvenció que puguem tenir i, sobretot, les quotes del futbol de base”. Amb algunes excepcions, com ara el Prat, l’Hospitalet o el Badalona, que tenen una gran dependència de la despesa pública, els ingressos han quedat tallatssense partits ni activitat en els equips de la base. D’aquesta manera, els clubs no es veuen amb cor de tirar endavant la temporada pagant la massa salarial. “Que el govern posi aquestes mesures al nostre abast no es pot desaprofitar”, afirma un president d’un equip de segona B. En la categoria de bronze, les entitats tenen un pressupost d’entre 1,2 i 2 milions d’euros, mentre que en la tercera divisió la despesa en la plantilla pot anar des dels 75.000 euros fins al mig milió en xifres aproximades.
Preocupació pel futur
El president de la Federació Catalana, Joan Soteras, va assegurar que les lligues corresponents a aquesta temporada s’acabarien encara que fos en dates corresponents al curs vinent. Això ha aixecat intranquil·litat en alguns clubs del futbol modest, ja que no veuen clar com es poden regular els contractes que acaben el 30 de juny. “Molts clubs no tenim ingressos a l’estiu. No tindrem cap manera de pagar els jugadors”, afirma un responsable d’un equip de tercera divisió.
El sindicat hi vol dir la seva
L’AFE ja ha avisat que supervisarà de prop els expedients de regulació temporal d’ocupació que s’apliquin als futbolistes, ja que no vol que els clubs de futbol aprofitin l’avinentesa per acomiadar jugadors. “La nostra associació vol tenir informació de la posició que adoptarà el ministeri, el Consejo Superior de Deportes, la Federació Espanyola i la Lliga per portar a terme una estratègia en la qual es respectin els drets dels futbolistes”, va dir el president del principal sindicat de jugadors a l’Estat, David Aganzo. La cadena SER va publicar la denúncia d’una jugadora d’un club de segona divisió amb un ERTO que el sindicat considerava improcedent. L’AFE, de fet, va contactar amb el club per explicar-li que l’actual aturada no dona dret a un expedient de regulació si, a més, part dels ingressos poden procedir de subvencions públiques. Aganzo preveu que hi hagi una allau d’ERTO en el futbol modest.
Què és un ERTO?
En el paquet de mesures aprovat pel govern de l’Estat per descarregar les empreses del pes de les pèrdues econòmiques derivades pel coronavirus hi ha la flexibilització dels expedients de regulació temporal d’ocupació. Aquests permeten a les empreses suspendre un o diversos contractes dels treballadors que continuen vinculats a l’empresa però sense cobrar ni rebre indemnització. D’altra banda, els treballadors tenen el dret de cobrar l’atur: en els primers sis mesos, un 70% de la base reguladora i en el temps restant, un 50%, amb un màxim de 1.400 euros, tot i que poden haver-hi acords pels quals les empreses completin el sou. L’estalvi pels patrons és que deixen de pagar la Seguretat Social.
Les empreses estan obligades a assegurar el lloc de feina al treballador durant els sis mesos següents a la readmissió, un fet que podria comportar conflictes en el futur.
