El futbol territorial també pagarà molt cara la pandèmia de la Covid-19
1a catalana. Els clubs, que demanen ajuda a la federació, veuen gairebé impossible acabar la temporada i preveuen grans dificultats econòmiques pel curs que ve
Com és lògic, l’aturada de la competició ha provocat que el gran centre d’atenció, futbolísticament parlant, siguin les decisions que prenen els grans clubs i com es miren d’adaptar les principals competicions. Però a la base de la piràmide hi ha els clubs més modestos, els que competeixen en categories territorials, que també fa setmanes que s’estan trencant les banyes buscant les millors solucions als problemes que la pandèmia de la Covid-19 els ha generat. I això tenint en compte que els recursos de què disposen són, ja per si mateix, escassos, i que les ajudes a les quals es poden acollir són nul·les o, almenys, insuficients, fa preveure un escenari d’allò més complicat per a aquests equips.
Dependència econòmica
“A 3a divisió els equips reben una subvenció de 40.000 euros, mentre que a 1a catalana en rebem 900 i les despeses que tenim són pràcticament les mateixes que molts clubs de 3a. Per això la nostra sostenibilitat depèn del futbol de base i de les petites empreses locals que col·laboren amb nosaltres”, explica el president de la Jonquera, Josep Vilaplana, que preveu que aquests ingressos cauran en picat un cop desaparegui l’alerta sanitària: “Les empreses que ens ajudaven primer hauran de solucionar els seus problemes econòmics, i és fàcil que no ens puguin ajudar més, mentre que les famílies que porten els nens al futbol de base estan espantades i no saben si tindran feina o no, i l’últim que faran és pagar extraescolars.”
En la mateixa línia ho viuen els presidents del Lloret, Eduard Coloma, i l’Escala, Miquel Bosch. “Aquests mesos en què està tot aturat no hi ha cap gran problema perquè tampoc tenim despeses, però la feina serà mantenir els 260 jugadors que tenim en el futbol de base. Per això haurem de rebaixar les quotes per ajudar a les famílies i baixar les quotes de socis. Amb els números que ja estem fent això implica reduir molt les despeses, i qui més rebrà serà el primer equip”, explica Coloma. Per la seva banda, Bosch té clar que “els compromisos adquirits no es podran complir perquè les fonts d’ingressos s’han acabat”, i tampoc veu factible obrir noves vies. “A qui vas a demanar diners ara? Jo no em veig amb cor de demanar ni un sol duro a ningú”, sentencia el president de l’Escala.
La implicació de la FCF
En un altre aspecte en què coincideixen els equips de 1a catalana és que la federació catalana haurà de fer un pas endavant per facilitar la feina als clubs. “S’hauran de mullar. Si han de reduir quotes i mutualitats perquè el futbol de base i el més modest sigui viable, s’haurà de fer. Jo ja he demanat que, així com nosaltres farem un esforç, ells també el facin. És una organització sanejada i té recursos per fer-ho”, assegura Eduard Coloma, president del Lloret. Més enllà va el president de la Jonquera, Josep Vilaplana, que té clar que “després d’aquest cas s’haurà de reflexionar sobre com es reparteixen els diners en el món del futbol, perquè els equips modestos són els que més paguen en concepte de mutualitats i els que menys diners reben”.
Serà difícil acabar la lliga
Fa una setmana el president de la FCF, Joan Soteras, va assegurar que les lligues s’acabarien, però els clubs no ho veuen tan senzill. “Si podem tornar a competir a finals d’abril veig factible acabar la temporada, però si s’allarga gaire més és impossible. De moment tenim marge, però no gaire més”, comenta Miquel Bosch. El president de l’Escala és el més optimista en aquest sentit. El Lloret i la Jonquera gairebé no veuen possibilitats d’acabar la temporada, ja que donen per assumit que en categories territorials no poden programar jornades entre setmana perquè els jugadors tenen altres compromisos laborals, a més de la necessitat d’acabar la temporada abans del 30 de juny pels compromisos amb els jugadors.