“És evident que, quan hi ha una aturada, és pitjor per a aquells equips que estaven en una dinàmica guanyadora que no pas pels que estan a sota. Però això és molt més que una aturada. Ens hauríem de situar en el context real i ni tan sols sabem què passarà. El que és segur és que hi haurà un abans i un després”, explica Raül Agné, exentrenador del Girona en dues etapes diferents (el tècnic de l’ascens a segona A) i que fins fa poc estava dirigint el Còrdova, a segona B.

“Jo no crec gaire en els estats de forma, però això ens ensenyarà a preparar la competició. En els aspectes estratègic i tàctic, per als entrenadors i els jugadors no hi veig problema perquè tenim eines suficients. Però el que sí que veig imprescindible és donar un mínim de 15 dies perquè tothom es prepari per afrontar dos partits per setmana i, si cal, la promoció d’ascens a un partit. No és bo estar jugant al juliol i l’agost”, opina el tècnic de Mequinensa.

“Pel que fa al govern, la LFP i la FEF, això és un marrón brutal. I tot i que el campionat s’ha adulterat per un factor extern, hi ha massa interessos perquè les lligues professionals s’acabin. Es evident que el format variarà i que serà una competició com una Eurocopa o un Mundial, però a porta tancada. Les millors plantilles, com sempre, tindran avantatge”.

“Recordo un any amb el Girona que teníem un onze molt definit i vam fer tota una temporada amb 13 o 14 jugadors, però ara el context és diferent. Si s’han de jugar tres partits per setmana durant dos mesos, tenir un bon fons d’armari serà vital perquè és molt difícil que no hi hagin lesions.” La reflexió és de l’arbucienc Jordi Guerrero, el segon de Pablo Machín i un dels protagonistes de l’etapa de més esplendor de l’equip de Montilivi.

De fet, Guerrero sap del que es parla perquè al Sevilla es va trobar amb una prèvia d’Europa League a l’estiu i amb una concentració de partits molt similar a la que es trobaran els equips de la LFP quan es reprengui la competició, si és que es reprèn. “Canvia molt jugar els caps de setmana o jugar els caps de setmana i, a més, un partit extra entre setmana. Els equips que juguen a Europa estan acostumats a gairebé no entrenar-se. És jugar, recuperar-se, tornar a jugar, tornar a recuperar-se. En bucle.” Traslladat a la segona A, Jordi Guerrero entén que hi haurà jugadors als quals els costarà aclimatar-se: “N’hi ha que amb dos o tres dies no es recuperaran de manera òptima. I, si ets entrenador, has de prendre moltes decisions en un espai molt petit de temps.”

Narcís Julià, que al Girona ha fet un munt de papers de protagonista (director esportiu, entrenador i jugador), creu que, en el cas que la competició es pugui reprendre, s’hauria de fer sense variar les regles del joc del sistema de competició. “Si es poden quadrar les dates, el més just seria mantenir el format. Canviar-ho ara seria un greuge. I per a equips com ara el Girona, que ha fet una inversió molt alta, escapçar el play-off per tornar al sistema de tres ascensos no seria just.”

Julià és partidari d’acabar la temporada “sempre que hi hagin garanties sanitàries i, al mateix temps, unes instruccions clares que tinguin el consens de la FIFA, la UEFA, la LFP i la FEF sobre què passa amb els contractes dels futbolistes més enllà del 30 de juny”. L’exdirector esportiu i exentrenador del Girona creu que és lògic que s’hagi pres la decisió d’ajornar l’Eurocopa: “El que sosté el futbol són els clubs i les lligues estatals, que és on hi ha tots els drets. I les competicions professionals s’han d’acabar perquè hi ha molts interessos econòmics i esportius. I si la lliga 2020/21 ha de començar a finals de setembre o més tard, ja es quadrarà. I si l’Eurocopa s’ha de jugar un any després, doncs també.”

“Serà impactant haver de jugar sense públic a la grada. L’ambient, el tinguis a favor o en contra, sempre és un factor més de motivació i ara n’haurem de buscar d’altres. Però jo crec que la situació més complicada d’assimilar per al futbolista serà que li exigiran unes coses i el sotmetran a un desgast al qual no s’està acostumat.” La reflexió és d’Eloi Amagat, que ha vestit la samarreta del Girona en cinc categories diferents (des de 1a catalana a 1a divisió) i que pràcticament ha acabat ja el curs a l’Olot en la jornada 28. Si estigués a Montilivi, li quedarien probablement i de manera excepcional tres mesos frenètics per endavant.

“Al final, els interessos econòmics a primera i segona A son tan grans, que l’última opció és donar per acabades les competicions. Els futbolistes també som els primers que volem jugar i que tenim ganes d’acabar, però també tenim empatia amb la situació i prioritzem la salut, la nostra, la del nostre entorn i la de qualsevol persona”, hi afegeix. “Però quan això es reprengui, si ja hem dit sempre que la segona A és dura, aquesta encara més. El cos no està preparat per a tres partits per setmana i play-off en dos mesos. I a sobre s’hi afegirà la calor de l’estiu. Per als futbolistes, serà duríssim”, afirma.

“Estem parlant d’una situació excepcional. En un context habitual parlaríem d’un període de 4-5 setmanes de transició (vacances) i de 4-5-6 setmanes més per tornar a començar (pretemporada). Però ara ja hem superat el període aquest de transició (fa cinc setmanes que la lliga està aturada) i no està clar de quantes setmanes disposaran els equips per preparar el retorn a una competició que t’exigirà des del primer partit perquè pràcticament tots, per pujar o per no baixar, seran finals”, exposa Jordi Balcells, el preparador físic de capçalera del Girona per la llarga vinculació que va tenir amb el club de Montilivi.

“El mínim dels mínims serien tres setmanes. Menys, seria clarament insuficient per preparar un futbolista per a tot el que li espera. També és molt important el treball que estan fent als seus domicilis per intentar mantenir les capacitats físiques bàsiques per poder construir sobre aquests fonaments quan es reprenguin els entrenaments”, hi afegeix. “Però per molt que treballin a casa, no hi ha esprints ni canvis de ritme ni treballs de grup ni res de competició. Per això, crec que el temps de preparació que es determini pot ser escàs per a una exigència tan elevada com la que els espera i en la qual el risc de lesions serà alt”, argumenta el lloretenc.

Jordi Balcells considera que un dels pocs aspectes positius que hi ha és que “tots els equips estaran en la mateixa situació” i també que “els lesionats de curta i mitjana durada s’hauran pogut recuperar”. Però els negatius pesen més: “Hi ha també l’estat emocional després del confinament. O jugar sense públic. O haver d’afrontar partits amb molt en joc a 40 graus. I amb molta pressió mental afegida...”.

Ernest Esteve, que va estar integrat en l’equip de fisioterapeutes i recuperadors del Girona en els primers cursos del club a segona A i que és l’actual director del centre de rehabilitació esportiva Sportclínic, no té cap dubte que una competició exprés implicarà un augment de les lesions. “La incidència lesiva en els partits és superior a la dels entrenaments. I el temps de recuperació que tindran els futbolistes entre partit i partit, si se n’han de jugar tres per setmana, serà clarament inferior al que tenien abans que s’aturés la competició”. Ernest Esteve considera que serà molt important una bona preparació prèvia per afrontar un calendari que serà molt concentrat i alhora exigent. “Hi ha models on emmirallar-se, com ara el futbol anglès. O els equips que juguen a Europa i ja planifiquen la preparació sabent que hauran de jugar tres partits per setmana. Altres esports, com ara el bàsquet, no serien comparables perquè la incidència lesiva és menor.”

Esteve creu que un dels aspectes més importants per prevenir les lesions serà que la LFP deixi un temps prudencial perquè els equips puguin fer una preparació òptima. “Es un aspecte cabdal, perquè quan arrenqui la lliga no hi haurà temps per entrenar-se, només per recuperar-se. I tres setmanes seria el mínim. Les lesions estel·lars per no contacte seran les musculars, sobretot els isquiotibials, per la fatiga. Les que més patiran en aquest context seran les extremitats inferiors.”

“La gestió de la incertesa és un dels elements mentals més difícil de gestionar, encara que quan es reiniciï la competició l’important serà adquirir un nivell de rendiment òptim com més aviat millor. En qualsevol cas, el reinici de la lliga no serà una continuació, sinó que serà una cosa similar a una fase final, com una Eurocopa o un Mundial, amb punts de partida diferents per a cada equip”, exposa Javi Enríquez, mental coach, que va treballar amb el Girona en el curs 2011/12 integrat en el cos tècnic de Raül Agné. “La clau estarà en la capacitat d’adaptació dels equips i els jugadors, per a la qual cosa és fonamental tenir molt clars els objectius i actuar amb determinació en un aspecte grupal i individual. Hi haurà menys temps entre partits, la qual cosa castigarà als equips menys resolutius en l’aspecte emocional i premiarà els equips cohesionats i forts mentalment que per poc que puguin convertiran aquest mes i mig en una ratxa de victòries”, hi va afegir.

Enríquez va introduir altres elements: “La serenitat dels entrenadors i la seva capacitat per liderar els seus equips emocionalment serà clau per a obtenir l’èxit. Es allò de demostrar el nivell en moments de dificultat”. També va incidir en el fet de jugar en circumstàncies inusuals, com per exemple sense públic: “Això, sens dubte, afecta els jugadors; però es tracta de convertir-ho en un avantatge en un àmbit psicològic i no en un inconvenient.”

Segons Javi Enríquez, “els equips i tècnics més intel·ligents i més forts mentalment trauran profit de la situació. Podem vaticinar molts canvis en la classificació, i encara més en una categoria tan atapeïda i i igualada com la segona A.”

“El primer de tot és la salut de tothom i si la lliga es reprèn, que espero que sí, els partits s’han de jugar a porta tancada. Res de públic i res d’aglomeracions. Que entrin els justos i necessaris i amb les màximes garanties de seguretat.” La reflexió és de l’abonat Xavier Batllori, que té el número 160 al seu carnet. “Soc soci des de fa 40 anys”. Dels que ha vist el Girona en totes les categories, des de preferent fins a primera divisió.

“Es clar que m’agradaria anar a l’estadi, però ja el veurem per televisió. I la fórmula de mitja capacitat o d’un terç per evitar que els espectadors estiguin junts seria, a part d’un risc, un embolic innecessari. Com ho farien, per sorteig? El que hauria de fer el club, i crec que és el que farà, és descomptar-nos aquests sis partits que queden a Montilivi del carnet de l’any que ve. I només retornar els diners als abonats que no vulguin renovar el seient”, reflexiona Batllori, que confia que a la LFP no es prendrà la decisió que vol prendre la FEF a segona B i a tercera. “El que han fet en aquestes categories es un conte xinès. La lliga s’ha d’acabar sí o sí, encara que sigui al setembre”, puntualitza.

Expert en la matèria i molt al dia del futbol professional, l’exdirector general del Girona Quim Torrecillas afirma que ja s’estan adoptant fórmules, encara no oficials, perquè les competicions professionals s’acabin durant l’estiu. La dels contractes que acaben el 30 de juny és un dels grans interrogants, bàsicament perquè les competicions se n’aniran força més enllà. “La FIFA tancarà les finestres de traspassos. I no les obrirà fins que no s’acabi l’última competició d’una lliga europea que participi en la Champions. Per tant, ningú podrà fitxar ningú fins que no s’hagin acabat les lligues. Això resoldrà la incògnita de la part de dalt de la piràmide”, assegura. “La LFP proposarà això als clubs, encara que la lliga s’acabi el 31 d’agost.” També s’hauran de buscar solucions si hi ha mesos extra no tipificats en el contracte dels futbolistes (juliol i qui sap si agost).

“Els partits seran a porta tancada però amb drets televisius. Si es retransmeten, les televisions no podran dir que no et paguen. I els sistemes d’ascensos i descensos no s’alteraran. Només canviarà el calendari, que serà molt més atapeït”, vaticina.

Antoni Mora no està ara vinculat al Girona però sí amb l’esport: és el cap dels serveis mèdics del Sabadell de futbol i de la Penya de bàsquet. Però el que més el té ocupat ara és la seva feina diària a cavall de l’Hospital General de Catalunya i el Sagrat Cor. “Això de la Covid-19 no és cap broma. Es multiplica 1.000 vegades més ràpid que el virus convencional de la grip per la via respiratòria. I més d’un 50% dels malats majors de 60 anys que entren a l’UCI es moren. Costa d’entendre la resposta deficient i tardana del govern de l’Estat i que països com ara Costa Rica o Corea siguin més eficients que l’Estat espanyol. Aquí ha faltat de tot: tests, mascaretes, material, medicines. I es diu també una xifra de morts que és molt inferior a la real”, exposa amb una barreja de ràbia i incredulitat.

Antoni Mora creu que s’han d’esperar alguns dies per saber si d’aquí a unes setmanes hi haurà garanties per reprendre les competicions. “Parlar ara de tornar a jugar a futbol, a bàsquet o a l’esport que sigui sona a frivolitat; però en el cas que la lliga es pugui reprendre, els partits es jugaran a porta tancada sí o sí. D’això no n’hi ha cap dubte. Les concentracions d’espectadors en un estadi o recinte, ara no toquen.” diu.

No serà, però, l’única mesura que s’adoptarà en cas que la competició es reprengui: “Els que el dia del partit entrin a l’estadi per jugar, siguin futbolistes, entrenadors, delegats, àrbitres, metges, operadors de televisió, encarregats de material... han de fer-se la prova de la Covid-19 (PCR), la IgM i la IgG per veure si tenen el coronavirus o si l’han passat i han fet anticossos o estan immunitzats. Probablement hi hagi jugadors que quedaran apartats i d’alguna manera, això també distorsionarà la competició”. “El futbol, però, és un esport de contacte i no tocar-te és impossible. Si es reprèn i es juga un partit, ha de ser amb totals garanties mèdiques”, assegura.