El duel a Valladolid

La visita al feu dels blanc-i-violetes, doncs, un rival directe, al qual els blanc-i-vermells avantatjaven de dos punts, era fonamental, un cara o creu, després de cinc derrotes seguides, però els d’Eusebio no van respondre. En l’enèsim gir de pissarra, el tècnic, que tornava a la seva terra en el moment més delicat, va apostar per sortir amb cinc defenses –quatre d’ells centrals (Ramalho, Juanpe, Bernardo i Muniesa) i l’altre (Raúl García) un lateral que també havia actuat a l’eix–, dos pivots –Pere Pons i Granell– i el trident ofensiu habitual –Borja, Stuani i Portu–, i el resultat va ser nefast. El conjunt gironí no va controlar el partit en cap moment, va viure sotmès pel Valladolid i amb un gol de Michel en la segona part va acabar sucumbint sense fer ni un xut a la porteria rival en 90 minuts. La imatge de l’equip va ser molt dolenta, sobretot en atac, en què no va mostrar arguments de cap tipus; sense profunditat, amb poquíssima gent al davant de la pilota i totalment col·lapsat, no va generar absolutament res. “L’objectiu de tots és que el Girona aconsegueixi la salvació. Estic treballant des del primer dia amb aquesta idea”, va explicar Eusebio al final del matx. “Venim d’una ratxa molt negativa, i entre tots ho hem de canviar. Tot i els pals que acumulem, toca aixecar-se una vegada més”, va manifestar el preparador, que, qüestionat darrerament a Montilivi, on ja havia estat escridassat més d’una vegada, va veure perillar el seu lloc.

La desfeta va suposar un punt d’inflexió; pel fet de ser la sisena seguida, per la pèssima versió oferta –fet que ja no era nou, d’altra banda– i perquè va acabar amb els ossos de l’equip en descens per primera vegada en cinc anys i a quatre jornades del final del campionat amb la permanència a un punt, però res va canviar. “La idea del club és que Eusebio continuï. Som conscients que la situació és complicada, que realment necessitem estar tots junts, i la idea és que continuï el mister i entre tots tirar això endavant”, va declarar l’endemà Quique Cárcel, ratificant l’entrenador, que, juntament amb els jugadors, no va ser capaç de resoldre un embolic que va tenir un desenllaç fatal i que va començar a escriure’s de debò a Valladolid.