Un derbi de filials que hauria tancat la lliga
El futbol que ens hem perdut. Avui s’hauria acabat el curs de segona divisió B amb un duel a la Dani Jarque entre l’Espanyol B i el Barça B, qui sap si amb coses en joc de cara al ‘play-off’
La pandèmia de la Covid-19 ha provocat que s’hagin donat per acabades totes les lligues fora de la LFP. Encara queden qüestions per resoldre’s sobre què passarà sobre els aspectes classificatoris i quan es podrà jugar el play-off exprés que en principi s’ha de disputar a segona B i tercera divisió. El que és clar, però, és que la suspensió provoca que l’espectador del futbol català es perdi una sèrie de partits, retrobaments i històries que haurien centrat l’atenció.
Avui havia de ser un dia gran del futbol català, ja que les temporades de segona B i tercera divisió havien de posar el punt final. Jornades unificades, celebracions en alguns camps per classificar-se per a la promoció o per salvar la categoria in extremis i llàgrimes en d’altres per veure que tota la feina d’un any anava a les escombraries i no es complien els objectius. S’haurien viscut molts partits amb un interès superior a l’habitual, però entre tots n’hi hauria un que hauria pogut ser el centre d’atenció. I és que un encreuament entre el Barça i l’Espanyol en l’última jornada de lliga només es pot convertir en un espectacle per a l’espectador, encara que el duel sigui entre filials. Això hauria passat aquest cap de setmana a la ciutat esportiva Dani Jarque, ja que el calendari va voler que l’Espanyol B-Barça B fos un dels partits que tanquessin la temporada.
El duel per si sol ja genera emocions fortes, i és que la rivalitat entre clubs segurament es viu més intensament que al primer equip, sobretot perquè els jugadors crescuts a cada casa sempre han lluitat per superar el rival en totes les lligues des que eren ben petits. I això, en una última jornada, podria haver fet créixer encara més la seva dimensió. I és que perfectament un dels dos equips s’hi podria haver estat jugant les garrofes, si és que no eren tots dos. El Barça B perquè ja s’havia instal·lat en la zona de promoció però tenia entre cella i cella acabar campió –o si més no com més amunt millor per facilitar la promoció– i hauria hagut de lluitar fins al final. I l’Espanyol B perquè, després d’una ratxa excel·lent en la primera volta –21 punts de 24 possibles–, s’havia encallat, però encara no havia dit adeu a les possibilitats de jugar la promoció. A més, els blanc-i-blaus segur que s’haurien volgut treure l’espina d’haver vist com en la primera volta el Barça B era l’únic capaç de tallar-los la ratxa triomfal (2-0).