Un any del descens matemàtic a segona A

Avui fa 365 que el Girona és equip de 2a divisió A, i és que el 18 de maig del 2019 els giro­nins van cer­ti­fi­car matemàtica­ment el des­cens després d’un tram final de tem­po­rada nefast. De fet, les espe­ran­ces dels blanc-i-ver­mells just abans del par­tit a Vito­ria, l’últim del curs i de l’aven­tura a pri­mera, eren pràcti­ca­ment nul·les, i és que el Girona neces­si­tava una caram­bola pràcti­ca­ment impos­si­ble per man­te­nir la cate­go­ria. S’havia de gua­nyar, que el Celta perdés i eixu­gar la diferència de set gols amb els gallecs.

Res del que neces­si­tava el Girona va pas­sar, i és que els giro­nins tam­poc van demos­trar gaire fe –con­tra el Lle­vant es va esfu­mar tota– en cap moment. Ja d’entrada l’ali­ne­ació no va ser d’aque­lles il·lusi­o­nants, i és que a les posi­ci­ons d’atac acom­pa­nyant a Portu hi havia Soni i Choco Lozano, que es va lesi­o­nar a la pri­mera part i el va relle­var Doum­bia. També hi era a l’onze Car­les Pla­nas, inac­tiu pràcti­ca­ment tot el curs. Un cop al camp el Girona va ser el mateix que en els par­tits ante­ri­ors i va tenir poca cosa a dir, sobre­tot després que Wakaso marqués l’1-0. En la segona pat el Girona ja va jugar trist i amb poca ànima i el 2-0 ho va aca­bar d’ensor­rar tot, per molt que Portu en el 86’ fes el 2-1. L’últim gol del Girona a pri­mera. Era del tot insu­fi­ci­ent, i és que en aquell moment encara calien la boge­ria de set gols més per sal­var la cate­go­ria. Impos­si­ble. El comiat també va tenir un mal final.