Avui fa 365 que el Girona és equip de 2a divisió A, i és que el 18 de maig del 2019 els gironins van certificar matemàticament el descens després d’un tram final de temporada nefast. De fet, les esperances dels blanc-i-vermells just abans del partit a Vitoria, l’últim del curs i de l’aventura a primera, eren pràcticament nul·les, i és que el Girona necessitava una carambola pràcticament impossible per mantenir la categoria. S’havia de guanyar, que el Celta perdés i eixugar la diferència de set gols amb els gallecs.

Res del que necessitava el Girona va passar, i és que els gironins tampoc van demostrar gaire fe –contra el Llevant es va esfumar tota– en cap moment. Ja d’entrada l’alineació no va ser d’aquelles il·lusionants, i és que a les posicions d’atac acompanyant a Portu hi havia Soni i Choco Lozano, que es va lesionar a la primera part i el va rellevar Doumbia. També hi era a l’onze Carles Planas, inactiu pràcticament tot el curs. Un cop al camp el Girona va ser el mateix que en els partits anteriors i va tenir poca cosa a dir, sobretot després que Wakaso marqués l’1-0. En la segona pat el Girona ja va jugar trist i amb poca ànima i el 2-0 ho va acabar d’ensorrar tot, per molt que Portu en el 86’ fes el 2-1. L’últim gol del Girona a primera. Era del tot insuficient, i és que en aquell moment encara calien la bogeria de set gols més per salvar la categoria. Impossible. El comiat també va tenir un mal final.