Tornar a trepitjar la gespa del camp d’entrenament i deixar les rutines de treball en confinament va ser un primer pas, però la plantilla del Girona agraeix encara més el període que acaba de començar a La Vinya. Després de vuit dies treballant tots sols, els futbolistes van reviure sensacions molt més pròpies d’un esport col·lectiu, amb la primera tanda d’entrenaments en grup. Encara limitats, amb colles de deu futbolistes, però força més a prop del que estan habituats a fer. Ja no farà falta tanta imaginació per programar sessions que s’assemblin al que es trobaran en competició. “Treballar en confinament s’ha fet estrany i, tot i que vam agrair tornar a trepitjar la gespa, la setmana passada també va ser atípica. Ara hem aconseguit reviure sensacions més reals, treballant una mica en grup, estant en contacte amb companys i fent exercicis que s’acosten a la realitat de la competició”, resumia Borja García després de l’entrenament. “Tant de bo anem fent passos perquè aviat estiguem tots junts, sempre amb la màxima seguretat possible.”

El Girona no fa ús de moment dels vestidors i els jugadors mantenen la mateixa rutina d’arribada i sortida de les instal·lacions que en la fase d’entrenaments individuals. El primer grup estava citat a quarts de nou del matí, i l’últim va plegar cap a quarts de dues. Tot i que poden utilitzar diversos camps, els grups no coincideixen. I el cos tècnic multiplica la seva feina, perquè treballa de manera íntegra en les tres sessions programades. Pep Lluís Martí ha format grups de deu futbolistes en què hi ha representades diverses posicions del camp, sempre amb un porter. La intenció és anar canviant els grups de futbolistes durant el treball setmanal. “És com si fos una pretemporada. S’agraeix tornar a veure els companys. Van anar bé, les sessions que fèiem per videotrucada dos cops per setmana quan estàvem tancats a casa, però trobava a faltar veure’ls i estar junts, encara que sigui per grups”, explicava Borja. Ara cal que no hi hagi cap entrebanc i es pugui reprendre la competició: “És començar de zero. Hem estat dos mesos inactius, ara hem reprès l’activitat i no sabem quant temps tindrem de preparació. Sí que sabem que el primer que s’adapti a totes aquestes circumstàncies noves serà qui més terreny tindrà guanyat.” L’altre maldecap serà gestionar un calendari molt dens en ple estiu. “És una situació excepcional. Tornar després de dos mesos, jugar cada 72 hores i amb temperatures altes. Segur que tot plegat tindrà conseqüències físiques”, admet Borja. El Girona, a vuit punts del segon classificat, té assumit que, si vol aspirar a l’ascens directe, haurà d’accelerar molt en una recta final sense públic: “Sabem que el retorn genera alegria i distracció. Intentarem posar-nos a to i lluitar per l’objectiu. Dels aficionats, encara que no puguin venir, segur que en rebrem escalf. I nosaltres ho donarem tot per assolir l’objectiu final.”