El futbol semiprofessional espera amb impaciència

Encara queden dos mesos per disputar-se la promoció, però el premi és tan gros a tots els nivells –sobretot en l’institucional– que tothom hi vol arribar com més preparat millor. El Barça B, el Sabadell i el Cornellà estan esperant que la seva zona sanitària pugui escalar de fase per poder-se entrenar. Mentrestant, en altres parts de l’Estat, alguns equips semiprofessionals han començat les seves activitats amb els ulls posats en la promoció d’ascens.

El Sabadell ho tenia tot preparat per començar-se a entrenar. Els jugadors havien passat els tests i per la disposició legal a les regions sanitàries en fase 0 –com ara Barcelona i la seva àrea metropolitana– semblava que el conjunt arlequinat tenia llum verd. Però aquesta disposició només atén els equips professionals i, a efectes legals, la segona B no ho és. D’aquesta manera, el Sabadell, així com el Cornellà i el Barça B (tot i que la situació dels blaugrana és especial perquè formen part de l’estructura d’un equip professional i esperen tornar dilluns), no pot tornar als entrenaments fins que la seva regió canviï de fase o fins que el CSD formalitzi una excepció.

L’Eivissa, per exemple, fa una setmana que s’entrena. Fa deu dies que la seva regió sanitària va entrar en fase 1 i això ha permès a l’equip retornar a l’activitat amb entrenaments individuals. Amb la inclusió de diverses regions de l’Estat en aquesta fase des de dissabte passat, alguns equips, com ara el Badajoz, han tornat a la feina. La gran majoria, però, encara no ho han fet, principalment perquè la promoció d’ascens encara queda lluny i no tenen encara l’estructura per adoptar les mesures sanitàries que calen. El greuge comparatiu, però, existeix i és el que ha mogut els clubs catalans a demanar a les autoritats una excepció per al futbol semiprofessional.