La pandèmia de la Covid-19 ha provocat que s’hagin donat per acabades totes les lligues fora de la LFP. Encara queden qüestions per resoldre’s. Per exemple, què passarà sobre els aspectes classificatoris i quan es podrà jugar el play-off exprés que en principi s’ha de disputar a segona B i tercera divisió. El que és clar, però, és que la suspensió provoca que l’espectador del futbol català es perdi una sèrie de partits, retrobaments i històries que haurien centrat l’atenció.

Entre els partits que acostumen a generar sempre més interès hi ha els derbis i duels de proximitat. I si el partit és en les últimes jornades de lliga, amb els dos equips amb coses en joc i amb un ambient enrarit pels últims esdeveniments, encara més. Segurament això és el que hauria passat en el Peralada-Figueres que s’havia de jugar en la penúltima jornada de la lliga de tercera divisió. Els dos clubs de l’Alt Empordà, que en els dos últims anys no s’havien trobat per l’aventura dels xampanyers a segona B, tenien molt en joc en les jornades que quedaven per acabar el curs. Un, el Peralada, per la possibilitat d’entrar al play-off, i l’altre, el Figueres, perquè després d’una mala ratxa havia de lluitar per sortir del perill dels possibles descensos compensats.

Només amb aquest escenari de la classificació el partit ja hauria estat d’alt interès, però és que també hauria estat curiós veure amb quin ambient s’hauria disputat. I és que bona part de la plantilla del Peralada estava el curs passat a la Unió i va marxar després de no arribar a un acord per renovar. Sobre això, el tècnic i gerent del Figueres, Javi Salamero, en va parlar en la primera volta i va dir que amb la marxa d’aquests jugadors el club havia fet un salt de qualitat. Aquell duel es va disputar amb els dos equips en una situació similar a la classificació i va acabar amb empat (1-1), però des de llavors el Peralada es va enlairar sense parar en la classificació.