Johan Mojica ha parlat en una entrevista al mitjà colombià Gol Caracol on en una extensa conversa ha repassat els seus inicis, la selecció colombiana i ha explicat diverses anècdotes. També, evidentment, hi ha hagut temps per al Girona i per com esta vivint la tornada a la feina després de l’aturada per el coronavirus: “És una cosa bastant diferent. Estem amb molta precaució i respecte pel què esta passant, però ara estem en una fase en què ja podem estar per grups i és molt maco poder-se entrenar amb els companys. Ara ja estem amb grups de deu i podem fer-nos passe entre nosaltres. Mica en mica”, ha manifestat Mojica que ha indicat que enrere ha quedat el treball “per videotrucades amb el cos tècnic i amb els companys”. “Ara sempre s’està amb aquella tensió que pugui passar alguna cosa però aquí al club s’està fent un treball molt professional en el tema de sanitat i s’estan guardant totes les precaucions. Tema guants, els antibacterials, les mascaretes, les distàncies...”, ha dit Moji.

El futbolista ha tornat a jugar aquest curs, després de passar-se el passat en blanc. S’ha referit a la lesió al genoll que el va deixar fora just abans de l’inici del campionat. “Gràcies a Déu tinc una mentalitat de mirar-me’ho tot pel costat bo. El tema de la lesió me’l vaig prendre com una pausa. Venia jugant moltíssim, amb un ritme molt alt i em va anar bé pel meu cos, per estar amb la meva família i créixer com a persona. Me la veig prendre de manera positiva”, ha indicat. “Les persones més properes a mi saben del què vaig passar, del professionalisme que vaig tenir davant la recuperació i per això també em sento orgullós d’haver fet tot això. No és fàcil tornar a l’alt rendiment, consolidar-se perquè tornes a competir i els altres et porten 8 mesos de treball. S’ha de tenir una mentalitat forta i treballar”, ha afirmat.

Sobre els seus inicis, el lateral de 27 anys ha explicat que jugava de mitjapunta però quan va aterrar Europa se li va acabar: “No he tingut oportunitat de jugar de 10. Aquí em van dir que tenia característiques de jugar per banda i sempre he jugat a banda”, ha asseverat, que ha rememorat també com va ser el seu aterratge al Girona: “Vaig fitxar pel Girona, vam ascendir i va ser una de les experiències més maques de la meva carrera. Després vaig tornar al Rayo, el Girona em va fitxar per un any més i va ser una temporada excel·lent a primera. Després arriba el mundial, em va molt bé i el Girona decideix comptar amb mi i em fitxa per quatre anys. Lamentablement just abans de començar la lliga em vaig lesionar al genoll”. La seva pitjor experiència esportiva, també de blanc-i-vermell. “La major decepció que ge tingut és quan l’equip va baixar. estava lesionat i no vaig poder aportar ni ajudar a l’equip. vaig sentir una impotència gran. va ser incòmode veure els companys tristos”, ha expressat.

Pel què fa al futur, explica que li agradaria seguir al Vell Continent molt de temps: “Vull jugar molts anys. Mantenir-me en el màxim nivell molt de temps i si puc acabar la meva carrera a Europa encantat i sinó doncs si puc tornar a Colòmbia també. Jugar a Europa a aquest nivell que estic jugant per mi és un somni i em sento molt feliç”. Sobre la selecció de Colòmbia pensa que si vol seguir sent convocat haurà de “fer una tasca excel·lent aquí al Girona per estar i poder-me mantenir-me’hi.

Finalment hi ha hagut lloc també per les anècdotes. Rescatable és una amb Rubén Baraja, actual entrenador del Tenerife, quan aquest l’entrenava al Rayo Vallecano.”Em va cridar l’atenció per tirar una sotana en un rondo i després per rematar de rabona. I jo li vaig dir que em deixés jugar a futbol. Es va alterar i a la propera pilota que em va arribar li vaig tornar a donar de rabona i aleshores si es va enfadar. Però és normal que un entrenador et cridi l’atenció en algun moment donat”.