Tot i que interrompuda per la Covid-19, la temporada de l’Olot ha estat brillant. L’equip s’ha quedat a prop de les posicions privilegiades de la taula i en les 28 jornades disputades ha aconseguit ser el menys golejat del grup 3 amb 19 dianes en contra. Bona part de culpa en té Pol Ballesté, el porter titular en 27 de les 28 jornades, que amb 18 dianes i un coeficient de 0,66 gols per partit s’ha convertit, també, en el menys golejat entre els 80 equips de la categoria. Ballesté ha completat un curs excel·lent, amb intervencions de mèrit i un joc de peus clau en la sortida neta de la pilota que tant ha caracteritzat els de Raúl Garrido: “Ha estat una llàstima el final del curs. L’equip estava en una dinàmica molt positiva, defensivament estàvem fent uns números espectaculars però ha passat tot això i és una desgràcia. La temporada vinent ho seguirem intentant, tant pel que fa al rendiment personal i els bons números defensius, com intentar fer alguna cosa important amb l’Olot”, comenta el barceloní, blanenc d’adopció.

Ballesté ha mantingut una dura pugna amb tres porters de la categoria amb registres molt similars als seus. En el grup quart, precisament l’exporter de l’Olot Wilfred ha acabat amb una mitjana de 0,68 gols encaixats (17) en els 25 partits que ha jugat amb el Marbella, però també Marc Martínez, del Cartagena, ha rebut 0,67 gols per partit (19), molt a prop del futbolista de l’Olot. Entre el grup 1 i 2, només Rubén Miño, del Logroñés, s’ha quedat a prop de Ballesté amb 0,70 gols per partit: “Venia de tres anys complicats. Vaig acabar la temporada al Badajoz lesionat, el curs següent en la primera volta vaig estar sense equip, en la segona volta amb l’Olot vaig jugar quatre partits i aquest curs ha estat la culminació a l’esforç i el sacrifici de l’etapa anterior. El premi al treball sempre acaba arribant i ho he recollit enguany fent una campanya gairebé perfecta”, assegura el porter de l’Olot, que des de la seva arribada va deixar clares mostres d’adaptar-se a la perfecció al joc de peus que requereix la porteria olotina a conseqüència de la idea i la filosofia instaurada: “Vaig tenir la sort de poder estar molts anys al futbol base del Barça, sempre m’ha agradat ser jugador de camp i la filosofia de l’Olot em va com l’anell al dit. El tècnic ens demanava no rifar la pilota, arribar a la porteria contrària a través de la combinació i és el joc que més m’agrada, per això, he pogut ser efectiu i valent per mostrar aquestes característiques”, comenta un Ballesté renovat automàticament per alw curs vinent tot i que el club li vol oferir un any més addicional: “Ara estic molt tranquil. Sé que tinc un any més de contracte i el club s’ha posat en contacte amb mi per renovar un altre any més. M’han transmès la seva confiança i felicitat amb el meu rendiment i estan orgullosos del treball fet. Estic encantat a Olot, em trobo a casa, amb la família, la parella, els amics i m’encantaria quedar-me, qui sap si un o dos anys més”, sentencia el porter amb el millor (o més baix) coeficient de gols per partit de segona B amb, com a mínim, el 75% de partits possibles disputats (21 de 28).