Tots els juga­dors tenien ganes de repren­dre l’acti­vi­tat i el con­tacte amb els com­panys, però n’hi havia un amb la pressa accen­tu­ada. Joaquín Zeba­llos vivia una història molt par­ti­cu­lar, perquè s’havia hagut de con­fi­nar en un pis tot sol a Girona pocs dies després d’haver arri­bat de l’Uru­guai. Una manera ini­ma­gi­na­ble de començar, amb 23 anys, la pri­mera aven­tura lluny del seu país. Pre­sen­tat el 10 de març a Mon­ti­livi, el davan­ter va tenir temps tot just d’acu­mu­lar qua­tre entre­na­ments amb els seus nous com­panys abans de l’atu­rada sob­tada. No és estrany que hagi beneït el retorn a l’acti­vi­tat diària a La Vinya, encara que no sigui amb tota la plan­ti­lla junta.

“Per nosal­tres, can­via moltíssim. No és el mateix entre­nar­nos a casa que al camp, i encara més en un esport com el nos­tre, que estem molt temps junts. Ara estem con­tents d’estar aquí, com­par­tint hores amb l’equip i entre­nant-nos pels objec­tius als quals em sumo per aju­dar a asso­lir-los”, explica Zeba­llos. El davan­ter, fit­xat un cop tan­cada la fines­tra del mer­cat d’hivern amb un con­tracte fins al juny del 2023, va arri­bar a Mon­ti­livi sense prou ritme, perquè no juga cap par­tit des del 6 de desem­bre i els últims mesos havia tre­ba­llat sense equip. I un cop a Girona, el con­fi­na­ment. “Va ser una situ­ació atípica. Va ser dur estar tants dies tan­cat, sol i lluny de la família en una ciu­tat nova”, admet. El seu repte va ser, amb les difi­cul­tats del con­text, mirar de posar-se en forma: “Vaig tenir l’objec­tiu clar d’apro­fi­tar els dies de con­fi­na­ment per entre­nar-ne molt, aga­far el ritme que no duia de l’Uru­guai i poder inte­grar-me en con­di­ci­ons a l’equip. Em vaig con­cen­trar en això, estar pre­pa­rat i tan bé com pogués per començar a sumar des del lloc que em toqui.” Teòrica­ment, segons va indi­car el direc­tor espor­tiu, Qui­que Cárcel, durant la seva pre­sen­tació, Zeba­llos arri­bava com una aposta de futur, sense la pressió d’haver d’ofe­rir un ren­di­ment pro­duc­tiu aquesta mateixa tem­po­rada. El con­text, però, ha can­viat, entre altres coses perquè el Girona s’ha que­dat sense la par­ti­ci­pació de Bran­don Tho­mas per una greu lesió, ha deci­dit no cobrir la baixa del mallorquí tot i que LaLiga li ho va auto­rit­zar, i ja havia per­dut durant el mer­cat d’hivern un altre davan­ter, Marc Gual. Tot ple­gat ali­menta les expec­ta­ti­ves de pre­sent de Zeba­llos, tenint en compte, a més, la con­cen­tració de par­tits que hi haurà quan es repren­gui la com­pe­tició.

De moment, el davan­ter pensa en l’aspecte físic. “El més impor­tant en aquest període és aga­far el to físic que es perd quan estàs a casa, per més que t’entre­nis. El repte prin­ci­pal és apro­fi­tar el temps que tenim fins a l’inici de la com­pe­tició per aga­far el millor to, que pot ser clau”. Tot i acu­mu­lar poc temps amb els com­panys, Zeba­llos veu l’equip moti­vat. “Estem amb més ganes que mai d’arren­car i asso­lir els objec­tius que havien traçat el club i l’equip.” L’uru­guaià va veure l’últim par­tit abans de l’atu­rada (el Girona-Alba­cete) des de la gra­de­ria. “Vaig veure que és una afició que acom­pa­nya molt. Ara no podran venir a Mon­ti­livi, però que ens acom­pa­nyin des de casa, que nosal­tres al camp farem el màxim esforç per asso­lir l’objec­tiu i cele­brar-ho tots.”