Víctor buscava entrenar a la tercera divisió, si podia ser a la ciutat de Barcelona i en un equip modest on ell pogués desenvolupar els seus coneixements com entrenador. A nosaltres ens feia falta un entrenador perquè l’anterior [Raul Matito] no ha pogut continuar per circumstàncies personals. Ens vam posar d’acord molt aviat, li vaig explicar quina era la realitat pressupostària i de confecció de plantilla que tenim a l’Horta, els nostres objectius i va quedar molt content. I jo encara més.

Darrerament, l’Horta ha estat un equip amb entrenadors per explotar. Vam tenir a Xavi Molist que va anar a l’Hospitalet [ara al Terrassa], Nacho Castro va anar a l’Andorra, per tant sempre hem volgut fer apostes d’aquest tipus.

Nosaltres li podem oferir honradesa i que tindrà total llibertat per treballar. Tenim un pressupost petit però ell ha acceptat el repte de voler treballar amb una plantilla jove i amb il·lusió que és el signe d’identitat de l’Horta.

Als entrenadors mai els hi he mirat el currículum a l’hora de fitxar-los. A mi m’agrada parlar amb les persones, que aquests tinguin valors i darrerament això ens ha sortit bé. Amb un pressupost ínfim fa dos anys vam entrar a la promoció d’ascens. L’Horta és un històric de Barcelona, un equip de barri i que treballa amb seriositat.

Sí. Jo també tinc un caràcter fort. Té tota la confiança de la junta directiva per fer i desfer i no sempre donarem copets a l’esquena. Però ho tinc clar, si l’equip va bé el mèrit serà dels jugadors i del cos tècnic i si l’equip va malament jo m’hi posaré al davant com el màxim responsable.