Bona nota i un ascens just en un curs sense descensos
I amb colofó. El Girona B, el clar dominador de la categoria, ja sap, de la mà de la FCF, que el curs vinent jugarà a tercera. L’acabament precipitat ha beneficiat un Llagostera B cuer i gairebé sentenciat
La primera catalana, com tot el futbol no professional, ha tingut també un acabament precipitat per culpa de la pandèmia del coronavirus. El Girona B no podrà comprovar fins on era capaç d’arribar en la seva trajectòria gairebé immaculada, però ha obtingut el premi de l’ascens més merescut i jugarà el curs vinent a tercera divisió. El Palamós, davant els números brillants del filial, es va haver de conformar ben aviat a lluitar per una promoció que amb l’adeu de la competició queda anul·lada. Pel que fa a l’Escala, el Lloret i la Jonquera, l’objectiu de la permanència era un fet amb la classificació de l’última jornada disputada, ben al contrari que el Llagostera B, que tot i ser cuer veu com la decisió de no fer baixar a ningú amb la competició inacabada el salva d’un descens que era un fet.
Massa desconnexions
El Palamós es va mostrar des de la primera jornada com un dels competidors per l’ascens. L’equip de Joan Mármol, fins i tot, va ocupar el lideratge però les tres sèries de tres partits sense vèncer que ha tingut (sobretot les tres derrotes seguides entre la jornada 12 i la 14) i l’excel·lència del Girona B el van allunyar de l’objectiu principal. Els palamosins semblava que reprenien el millor camí –deu punts sumats dels últims dotze possibles– quan l’estat d’alarma ho va aturar tot i els del Baix Empordà van quedar situats en tercer lloc, darrere de la FE Grama.
Regularitat trobada
L’Escala va tenir un inici de lliga brillant, amb dues victòries gràcies a la inèrcia de l’ascens. El fet de sumar tres punts de 33 possibles en els següents onze partits va deixar l’equip una mica estabornit, però amb l’honor intacte de tornar a alçar el vol per haver perdut només dos partits dels darrers nou que ha disputat. Precisament aquesta darrera sèrie va allunyar els de Sergi Sepu del descens fins a situar-se al mig de la taula (novens).
A casa, manen
Com és habitual, el Lloret ha forjat bona part dels èxits en els números que té com a local. De les sis victòries que ha aconseguit en les 24 jornades disputades, cinc han estat davant la seva afició, 18 dels 25 punts en total. Tot i que vorejant el patiment, els d’Albert Batllosera (renovat per al curs vinent) no han caigut mai en descens, han demostrat que saben conviure amb el risc i han esgarrapat punts quan més aire necessitaven.
De menys a més
La Jonquera ha estat un dels equips amb una evolució més clara i una millora en les seves prestacions com a equip. Si bé les incorporacions amb el curs en dansa van aportar qualitat al bloc dirigit per Mario Fernández, els fronterers van guanyar en solidesa defensiva –dues dianes rebudes en els últims cinc partits disputats–. Aquesta millora en defensa va permetre als de l’Alt Empordà sortir del descens gràcies al fet d’haver encaixat només una derrota en les últimes set jornades.
Decepció amb premi
Tot i que amb Vicenç Fernández va mostrar símptomes de millora, el filial del Llagostera mai va aconseguir el punt de sort ni l’experiència per sortir del pou. Amb una plantilla molt jove, els llagosterencs només van obtenir dos triomfs en 24 jornades, un rèdit pobre que tindrà, però, el premi inesperat de la permanència gràcies a la decisió que no baixi cap equip. Per als blau-i-vermells, la xacra de sumar només dos punts dels primers 30 en joc va ser massa pesada tot i perdre només un partit en set jornades entre el final de la primera volta i l’inici de la segona.
GIRONA B (1R)
Els 20 punts de marge amb el segon i els dos gols rebuts en tota la lliga parlen per si solsPALAMÓS (3R)
Tres derrotes seguides li van fer perdre totes les possibilitats de lluitar per l’ascensL’ESCALA (9È)
En l’últim tram va aixecar el vol per finalitzar al mig de la taula i amb prou margeLLORET (11È)
Cinc de les sis victòries les va aconseguir com a local, la clau per escapar-se de la cuaLA JONQUERA (12È)
Les incorporacions amb el curs en dansa li van donar qualitat i augment de solidesaLLAGOSTERA B (17È)
Sense sort ni experiència, la millora en la segona volta era del tot insuficientRegistres d’un altre planeta
Un apart mereix el Girona B, el clar dominador de la categoria. Els d’Axel Vizuete no han perdut cap partit de lliga i abans que s’aturés el campionat encadenaven 1.718 minuts sense encaixar ni un gol. De fet, només n’han rebut dos, tots dos de penal, de manera consecutiva en les jornades 2 i 3, i des de llavors, el 22 de setembre, no n’han rebut cap més. Els registres, d’un altre planeta, han permès al filial del Girona sumar 62 punts dels 66 possibles –només la FE Grama i el Vic, a domicili, li han esgarrapat punts–, fet que l’ha situat en la posició preferencial per obtenir el bitllet a tercera, un premi perseguit pel club, que ja hauria pogut obtenir el curs passat si el Peralada, el seu antic filial, no hagués baixat de segona B.