Avui fa tres anys, Montilivi vivia una festa sense precedents a l’estadi. L’endemà, la gresca es reproduïa de manera multitudinària a tota la ciutat. L’ocasió s’ho mereixia. El club que acumulava un parell de decepcions monumentals es treia l’espina, al mateix escenari. El 4 de juny del 2017, i amb l’empat sense gols més previsible i indiscutible contra el Saragossa, el Girona s’assegurava la primera presència d’un club de la demarcació a la màxima categoria del futbol. Tres anys després, i en un context estrany amb tota la competició condicionada i endarrerida per la crisi del coronavirus, el Girona es prepara per mirar d’accelerar, fer bones les expectatives que hi havia des de l’estiu i tornar a l’elit. No seria la primera vegada, ni els efectes de la crisi sanitària permetrien viure una festa comparable a la de tres anys enrere, però el premi seria el mateix i compensaria una altra decepció majúscula, aquesta vegada no pas per un ascens frustrat sinó per una davallada dramàtica en la segona temporada consecutiva a primera.

Tot i que el Girona no va estalviar esforços i diners a l’estiu i va fer arribar molts jugadors nous, va mantenir encara una base de futbolistes que havien dut l’equip a primera divisió. Vuit jugadors que formaven part d’aquella celebració que va durar ben bé dos dies a Girona són a la plantilla que mira d’esmenar el cop del descens. Set no s’han mogut de Montilivi –tot i que Ramalho es va acomiadar el juny passat, setmanes abans de ser repescat– i Pablo Maffeo s’hi va afegir, després d’una molt mala experiència a l’Stuttgart. El lateral dret és, dels futbolistes que dirigeix ara Pep Lluís Martí, l’únic que era a l’ascens del 2017 i no al descens del 2019.