Samu Saiz i Borja García esta­ven cri­dats a ser dos dels fut­bo­lis­tes més dese­qui­li­brants del Girona a prin­cipi de tem­po­rada. Els dos madri­lenys com­par­tei­xen vir­tuts; talen­to­sos, de ràpida arren­cada i molt bon peu, són uns d’aquells juga­dors als quals el cap els va més ràpid que a la resta, dels que ho veuen tot abans i que són capaços de mar­car diferències a tres quarts de camp, just abans d’on es deci­deix el fut­bol. Mal­grat tot, però, el con­junt blanc-i-ver­mell no ha tret pro­fit al llarg del curs del poten­cial dels dos juga­dors, ja que rara­ment han coin­ci­dit a la gespa. De fet, dime­cres a Mon­ti­livi con­tra el Numància (2-0) va ser la pri­mera vegada que, amb un gol Samu i una assistència de Borja, van ser deter­mi­nants per a l’equip jugant tots dos junts.

I és que, fins abans de l’atu­rada, els dos mit­ja­pun­tes no havien tin­gut pràcti­ca­ment opor­tu­ni­tat per mes­clar. Ha estat després de la represa de la com­pe­tició, que Pep Lluís Martí s’ha ani­mat a enca­bir-los a l’onze i donar-los pro­ta­go­nisme a la vegada. Les xifres can­ten: en 31 jor­na­des, abans del con­fi­na­ment, tots dos junts només havien jugat en 13 enfron­ta­ments; 477 minuts, dels 2.790 totals que s’havien dis­pu­tat o, el que és el mateix, el Girona només havia jugat un 17% dels minuts amb Samu i Borja al camp. Ara, però, Martí s’ha decan­tat per un duo inèdit; en els últims tres par­tits –en el pri­mer després de la represa Samu estava san­ci­o­nat– han estat titu­lars i han acu­mu­lat 224 minuts ple­gats. “En aquest moment són dos juga­dors que ens donen una opor­tu­ni­tat impor­tant per gene­rar més fut­bol d’atac i, en aquest sen­tit, tenir més alli­be­rat Stu­ani”, va indi­car Martí. “Tenen per­so­na­li­tat, són capaços d’asso­ciar-se, de tenir la pilota, de bus­car la por­te­ria contrària i, sobre­tot, de con­duir, divi­dir i atraure con­tra­ris per dei­xar com­panys sols”, va expli­car l’entre­na­dor.

Ni Unzué pri­mer, ni Martí després els havien aca­bat de posar ple­gats, i va ser Samu el dam­ni­fi­cat i rele­gat a un paper més secun­dari i de revul­siu. “Òbvi­a­ment, m’agrada par­ti­ci­par d’inici i que les coses sur­tin bé des del començament. El revul­siu és una mica l’apa­ga­focs”, va asse­gu­rar Samu en una entre­vista a aquest diari. “Qui mana és l’entre­na­dor i la pri­o­ri­tat és el bé de l’equip. Jo em veig com­pa­ti­ble no només amb Borja, sinó amb tots els com­panys”, va expres­sar el 14 blanc-i-ver­mell. “Al final és el mis­ter qui haurà de tro­bar les solu­ci­ons. Si cada juga­dor dona el 100%, el pro­blema serà de l’entre­na­dor a l’hora de fer la tria”, va dir Borja també a aquest rota­tiu al res­pecte de la idoneïtat d’estar dos a l’onze. I el mis­ter, doncs, sem­bla que ha deci­dit i ha tor­nat al que, segons va expli­car, era la seva idea ori­gi­nal, que els dos mit­ja­pun­tes esti­gues­sin al camp sem­pre: “Quan vam arri­bar, la nos­tra pri­mera opció era que jugues­sin junts, però després va arri­bar la lesió de Samu i vam haver de can­viar i vam reor­de­nar l’equip d’una altra manera.”