Martí escura el crèdit
El Girona té cada cop més madurat fer un relleu imminent a la banqueta per buscar una sacsejada a la desesperada que faci reaccionar l’equip
Tot i mantenir-se en zona de ‘play-off’ d’ascens, les males sensacions i la nul·la fiabilitat han fet perdre la confiança en el tècnic
Pep Lluís Martí ha mantingut en les últimes rodes de premsa telemàtiques que està convençut que el Girona, d’una manera o altra, acabarà pujant a primera. El convenciment expressat pel mallorquí, però, contrasta amb uns números cada cop més pobres del candidat número u a l’ascens l’estiu passat, amb la plantilla més cara, amb diferència, de la categoria de plata. La irregularitat oferta durant tota la temporada per un equip que no ha transmès mai ni bones sensacions, ni continuïtat ni fiabilitat no es va acabar, ni de bon tros, amb el confinament. I l’arrencada ha estat tan decebedora (5 punts de 15) que el club estudia fer allò que no es va atrevir a fer la temporada passada amb Eusebio Sacristán. El Girona es manté en zona de play-off d’ascens, entre altres coses perquè diversos rivals també han fallat, però això no és garantia, ni de bon tros, de continuïtat per a Pep Lluís Martí, que ha anat escurant el crèdit i difícilment s’asseurà a la banqueta divendres, contra el Saragossa. Si no hi ha cap gir, viu ja les seves últimes hores com a entrenador del Girona.
L’hora de decidir
L’endemà d’una derrota que va coure molt a Màlaga, condicionada per l’expulsió de Christian Rivera però carregada d’impotència sobretot a partir del 2-0, la plantilla tenia descans. El club va considerar que era el moment oportú per debatre si allargar el crèdit de Martí, perquè hi ha un període més llarg de l’habitual, cosa que no passarà per exemple després del Girona-Saragossa de divendres, perquè l’equip visita dilluns l’Sporting. El debat sobre la continuïtat a la banqueta es va anar allargant i no es va arribar a tancar ahir. Avui sí que hi ha programat el primer entrenament de la setmana, i el club haurà d’acabar de decidir si pren ja una mesura dràstica. Queden sis partits de lliga, amb el condicionant que els dos pròxims partits seran molt seguits i, per tant, el marge de maniobra s’escurçarà encara més.
El Girona, que es jugarà en la recta final la defensa dels llocs de play-off, necessita treure’s de sobre la pèssima trajectòria que el fan el segon pitjor visitant (li queda jugar a Gijón, a Lugo i a Alcorcón) i a Montilivi ha de rebre els tres primers classificats de plata: el Saragossa, l’Almeria i el Cadis. El rendiment de l’equip ha estat decebedor i irregular tota la temporada, i en el moment decisiu la resposta ha estat tant o més feble, sense gol ni capacitat d’imposar la teòrica superioritat de plantilla. Martí no ha sabut trobar la sacsejada que fa falta, i el club pensa delegar-la en algun altre entrenador que actuï de revulsiu, si és que troba el perfil que li encaixi i totes les parts n’estan convençudes.
Martí va arribar al novembre a Montilivi i acumula 23 partits de lliga amb el Girona. Tot i que quan va arribar l’equip era tretzè –ara és cinquè–, la millora en puntuació és molt matisada, ja que amb el mallorquí l’equip ha assegurat un 50,7% dels punts en joc (amb Unzué, un 44,4%). Si el Girona aposta per un relleu, haurà tingut quatre entrenadors en un curs, perquè entre Unzué i Martí hi va passar Juan Carlos Moreno.