Stuani sempre hi és quan l’equip més el necessita. Aquesta definició es converteix en una evidència per a un futbolista que acumula 25 gols en 37 jornades i és, amb diferència, el màxim golejador de la categoria. L’uruguaià va voler demostrar al seu nou entrenador, per si de cas encara no ho sabia, que ell és qui estira el carro quan l’ocasió ho requereix (gairebé sempre). L’ariet va tornar a ser decisiu fent un partit complet i amargant l’existència al jove central del Saragossa Clemente, que somiarà amb la classe d’aguantar la pilota, forçar faltes, oxigenar l’equip i aplicar ritme que va fer el de Tala durant els 90 minuts. El defensa aragonès no va saber com guanyar una disputa a Stuani i, sobretot en la segona part, la seva desesperació es va fer evident. A més de forçar un penal absurd del rival quan estava d’esquena i lluny de la porteria, on més inofensiu és el charrúa, l’atacant no va dubtar a assumir la responsabilitat tot i estar encara adolorit. De fet, ningú va gosar discutir els galons al seu company, que va enganyar de meravella el porter argentí Cristian Álvarez, que ni va olorar el seu xut.

Amb l’1-0 i el vailet Clemente fora del partit, el sud-americà va olorar la sang i va començar a aplicar la seva particular classe magistral. Control amb el pit, falta forçada per darrere, pentinada, aturada en sec, toc amb criteri, i un seguit d’accions que només aportaven serenor als de Francisco, que s’ho mirava des de la banda deixant-hi la veu i admirant el tresor que té damunt del terreny de joc. A més de fastiguejar Clemente, Stuani també en va tenir per a l’altre central, Atienza, i el migcampista defensiu Daniel Torres. L’uruguaià ho va intentar en tres ocasions amb la clàssica rematada de cap en alguna de les múltiples centrades que van provar Aday, Borja García o Samu Saiz. Segurament la punteria va ser la nota negativa del partit d’ahir de Stuani, que, això sí, en moltes ocasions va rematar forçat a dins de l’àrea. Per a Valery, també ho devia ser una acció que podia haver sentenciat el matx quan el davanter va fer malament una centrada al segon pal on esperava l’escalenc sol com un mussol.

El màxim golejador de la lliga amb 25 dianes va tornar a posar-se al servei de l’equip i del seu nou tècnic, com ja ho va fer en el primer enfrontament a les ordres de Martí, en la catorzena jornada al camp de l’Extremadura. Des de llavors ha plogut molt (molts gols) però Stuani ha mullat en tots els duels amb victòria o empat gironí –a La Romareda (3-3), a Montilivi contra l’Oviedo (1-1), a Riazor (2-2) i a Anduva (1-1)–. I és que només en una ocasió en aquest campionat l’uruguaià ha fet un gol però el seu equip no ha puntuat, un altre argument que eleva a indispensable i vital el paper del jugador franquícia de l’entitat.