Que des del mes d’agost es considerés el Girona com el gran candidat a pujar a primera per la via ràpida no era per qualsevol cosa. El pressupost més alt marca la diferència, i repassar la plantilla dels gironins és un escàndol. De mancances, en té, i així s’ha comprovat durant el curs, però nom a nom la qualitat està assegurada. Un dels noms cridats a ser protagonista aquest curs era el de Samu Saiz, però al madrileny li ha costat trobar el seu lloc, sobretot perquè els tècnics no han vist clar apostar juntament per ell i Borja García. El retorn a la competició els ha permès jugar junts i Samu disfruta. Se sent important, i ho és. Per això costa d’entendre que no estigui entre els jugadors més utilitzats de la temporada i que la d’ahir fos tot just la seva setzena titularitat de la temporada. I és que en moments delicats el talent ha de ser al camp i no a la banqueta.

Els primers quaranta-cinc minuts van ser molt bons. El gol no va arribar, però el domini sobre un rival directe com és l’Almeria era gairebé absolut. El Girona recuperava ràpid la pilota i no deixava que el conjunt andalús se sentís còmode sobre el terreny de joc. I quan tenia el control de la possessió, els gironins la movien. El recurs de la pilotada llarga buscant Stuani del qual s’ha abusat en tants partits, pràcticament no es va ni utilitzar. Entre línies els gironins estaven còmodes. Aquí és on Samu va tenir un paper destacat. Partint des de la banda esquerra, el madrileny tenia llibertat de moviments i va fer un clínic. La confiança que té en ell mateix creix amb el pas dels partits, i això el fa encara millor. I per arrodonir-ho, el mitjapunta, ahir en funcions de fals extrem, no va abusar amb la pilota als peus i va combinar millor que mai amb els seus companys. Especialment fi va estar en un contraatac en què va assistir Stuani, que no va trobar el gol. En general la sensació de perill quan la tocava era constant, i semblava que si el Girona havia de marcar la diferència, ho faria per mitjà d’ell. A més del talent, el madrileny va jugar la primera part amb intel·ligència. Els gironins van veure que podien fer mal per la banda esquerra, i Samu i Mojica es van convertir en un corcó per a la defensa. Dani Romera va anar perdut perseguint un i altre, ja que Samu va buscar gairebé sempre el dos contra un aprofitant que Fran Villalba no baixava a ajudar el lateral andalús.

En la segona part, el Girona va passar per més dificultats en moments puntuals, i aixòva treure protagonisme a Samu, que ja no es va trobar tan còmode sobre la gespa. Les seves aparicions van ser puntuals però igual d’elèctriques, i fins i tot va deixar algun detall de sacrifici defensiu poc habitual de veure en el madrileny. En els minuts finals es va centrar i va tornar a recuperar les sensacions de la primera part fins que va deixar el camp.