A l’objectiu de màxims no s’hi arribarà, però ja deia Francisco que el Girona és ara un equip més en la lluita, res a veure amb l’etiqueta que s’havia posat ell mateix a l’estiu. La lluita és per assegurar el play-off. I assumir-ho, adaptar-s’hi i preparar-lo és la millor medecina perquè la cosa acabi bé. Amb Francisco, l’equip s’ho torna a creure. I a còpia de treball, patiment i un gol de penal del pitxitxi, van arribar tres punts d’or. L’Almeria va caure amb la mateixa fórmula que el Saragossa sis dies abans.

Sense sorpreses, Francisco va presentar un onze calcat al de la seva estrena contra el Saragossa, amb l’únic relleu forçat de Calavera per Maffeo. L’Almeria arribava a Montilivi amb l’amenaça del seu poder al contraatac i la fiabilitat a camp contrari, però el Girona es va mostrar ferm. Amb les línies ben posades, amb ordre i rigor defensiu, i amb tots els jugadors –també aquells a qui els costa més– disciplinats en l’esforç quan no tenien la pilota. Quan la tenien, els de Francisco proposaven més elaboració que el rival, però els costava trobar profunditat. Alguns controls i arrencades de Samu Saiz eren el contrapunt a la tònica de circulació previsible, anant d’un costat a l’altre però sense poder desestructurar la defensava andalusa. Mojica va començar protagonitzant algunes arribades per l’esquerra, però les seves centrades no solen arribar mai a bon port. Tampoc eren precises les d’Aday, que en va fer una a Stuani, que va buscar Borja dins l’àrea (7’). La primera notícia a l’àrea de Riesgo va ser un xut de Vada en una bona jugada personal, replicada de seguida per una ocasió de Stuani a l’altre costat (17’).

Tots s’hi jugaven molt, i costava veure’ls assumir riscos. De mica en mica, el Girona guanyava terreny i domini, però li costava connectar amb Stuani. Feia més mal quan posava velocitat i trobavaw espais entre línies, com en una jugada ràpida entre Samu, Borja i Aday, que es va regirar bé però va fer un xut massa creuat (22’). Els gironins van buscar amb més insistència el gol, però l’Almeria va estar a punt de deixar-los glaçats en un córner regalat, amb cop de cap de Darwin Núñez. L’estratègia, en canvi, continuava sense donar símptomes de millora en l’atac dels blanc-i-vermells. I això que en partits tan equilibrats seria molt benvinguda.

L’Almeria va fer un pas endavant després del descans. El conjunt de Mario Silva s’estirava quan podia sortir al contraatac, amb un tros de davanter com Darwin Núñez, que va fer un primer xut que Riesgo va blocar (50’) i, poc després, una jugada de molt nivell que va ser de més exigència per al porter basc. Al Girona, quan tenia la pilota, li faltaven llums per trencar esquemes. Hauria pogut canviar la cosa si l’àrbitre (o el del VAR) haguessin tingut prou valor per castigar com a penal una agafada de samarreta de Petrovic a Ignasi Miquel dins l’àrea. Però no van assenyalar res, i els andalusos es van anar animant. Darwin va arribar a marcar, en recollir una centrada xut de Fran Villalba, però l’assistent va veure clar que era en fora de joc (58’). En qualsevol cas, ja eren prou els avisos per plantejar-se un canvi de rumb.

Francisco va fer entrar Valery i Jairo per Aday i Borja García, que no estava fi, i Samu Saiz va centrar la seva posició. Valery va trigar dos minuts a fer una bona jugada que va acabar amb xut creuat. Feia falta recuperar la tranquil·litat i el domini. Però l’Almeria ja era un altre. En una altra bona arribada, Lazo va fer un xut sec que Riesgo, força més enfeinat que Fernando, va aturar. De cop, però, va aparèixer la llum. Jairo va fer una bona progressió per l’esquerra, Valery va anar a buscar una pilota amb tota la fe del món i, lluny de porteria i perfilat al lateral però dins l’àrea, es va endur un mastegot de David Costas. Penal. Stuani, per variar, va aprofitar l’oportunitat immillorable des dels onze metres, com en l’anterior partit a Montilivi contra el Saragossa, i va reanimar el Girona just abans de la pausa d’hidratació.