Superioritat estèril

Amb tot el que havia passat i l’oportunitat que representava la victòria a l’Anxo Carro, els gironins s’havien de menjar el món. Però no ho van fer. Domini, sí, però estèril. L’equip va assumir el control de la pilota des de l’arrencada, però es va ennuegar una vegada rere l’altra quan passava a camp rival. A Samu Saiz, cridat a ser sense Borja García el líder de la creació, no li’n sortia ni una. Valery apareixia poc, i Jairo no trobava la manera de superar la grisor en què ha entrat fa setmanes. Tot plegat convertia el domini dels gironins en lent i previsible. Canvis d’orientació i centrades que no feien pessigolles al Lugo. I córners (mitja dotzena en la primera part) sense arribar a bon port. I per si fos poc, els gallecs es van trobar l’1-0 (18’) sense haver fet res abans. El gol, el primer rebut amb Francisco, va ser en una falta penjada des de molt lluny, defensada amb passivitat pels gironins, que van badar en una d’aquelles accions de passerells que tant deuen emprenyar als entrenadors.

El gol va ser l’excusa perfecta perquè el Lugo es tanqués al darrere i cedís encara més la iniciativa al Girona. La lentitud en la circulació no va desaparèixer, i s’hi va afegir la precipitació en les centrades cap a l’olla. Sort que un penal, per unes mans de Rahmani, va generar l’empat just abans de la primera pausa d’hidratació (31’). Stuani, infal·lible, va fer un xut fort i col·locat que ni una bona estirada podia treure.

Tot i tenir més pilota, el Girona no estava còmode. I després de perdre Jordi Calavera per una lesió que complicarà el panorama al lateral dret (ja sense Maffeo), una greu pèrdua de Samu Saiz, que continuava sense trobar-se, va generar una ocasió clara de Rahmani. Abans del descans, Stuani i Valery van mirar de caçar i fer bona alguna de les múltiples centrades a l’àrea, però la missió era d’altíssima dificultat.

A pilota aturada

Juanfran va jugar la primera carta, la de la verticalitat i velocitat de Lass, que va començar la segona meitat amenaçant la defensa gironina. Va trigar una estona el Girona a recuperar el control que havia ofert en la primera meitat. La primera notícia a l’àrea d’Ander Cantero va ser una passada d’esperó de Stuani a Granell. En el córner posterior, Ignasi Miquel va tenir una ocasió molt clara, però no va donar bona direcció a una rematada de cap que entre el porter i el travesser van treure (54’). Enmig de la grisor, també hi va haver un xut de Diamanka, tot i que de seguida a l’altra àrea Stuani va treure un xut d’Hugo Rama que ja havia superat Riesgo (63’). No hi havia manera de reflectir la superioritat en l’acció continuada, amb un joc pla i lent. Però va aparèixer la pilota aturada. I en una falta ben forçada per Stuani a la frontal de l’àrea, Aday Benítez la va agafar i va fer passar la pilota enmig de la tanca defensiva. Cap a dins. De l’1-0 a l’1-2, amb un penal i una falta.

Amb l’avantatge, el Girona va decidir no assumir cap risc per anar a buscar el tercer. Francisco va fer entrar el lateral Brian Oliván (per Samu Sáiz) a l’extrem. No passava res, entre altres coses perquè el Lugo mostrava moltes carències. El fet és que el Girona tampoc tenia el control, ni de bon tros, i el risc de cremar-se sempre hi era. Com en una falta a la frontal de l’àrea de Riesgo, que es va estavellar a la tanca. El Lugo, fidel a la història de frustracions que persegueix el Girona, va esperar al temps afegit. Quan, de fet, ja s’havien consumit els cinc minuts extra. Una pilota penjada a l’olla, passivitat, mal rebuig centrat a davant de l’àrea, on no hi havia ningú, i aparició de Cristian Herrera, l’exdavanter del Girona, per controlar, fer un xut amb classe i deixar amb un pam de nas el Girona, el favorit número u que, de moment, ja ha dit adeu a l’ascens directe.