La història de Jonas Ramalho i el Girona és d’aquelles que donarien per escriure un llibre. El central de Barakaldo està entre els futbolistes de la història que més partits han disputat amb la samarreta del Girona en el futbol professional i no és per qualsevol cosa. El basc gairebé mai està en l’onze ideal de cap entrenador, però sempre acaba sent protagonista. Perquè quan se’l necessita, hi és. I quan les circumstàncies li obren les portes de la titularitat, ho aprofita. Tant, que després els seus companys pateixen de valent per treure-li el lloc. Si va arribar a disputar 48 partits a primera amb els gironins no va ser per casualitat. I aquesta temporada, després d’una sortida per acabar el contracte i un retorn al final del mercat com a jugador lliure, no ha estat diferent. Entre que es va haver de posar en forma més tard que els seus companys i el retorn al sistema amb dos centrals, la seva presència ha estat inferior a la de les altres cinc temporades que ha vestit la samarreta del Girona –ahir tot just va jugar el seu setzè partit del curs–, però quan se l’ha necessitat, hi ha estat. De fet, va ser importantíssim en els primers partits de Pep Lluís Martí a la banqueta perquè amb les absències de Juanpe i Ignasi Miquel, lesionats, ell i Alcalá es van haver d’encarregar de l’eix de la defensa. Ho van fer amb nota, encadenant una molt bona ratxa de set partits sense perdre.

Ahir, Ramalho va tornar al rescat. Amb Maffeo lesionat, Calavera estava cridat a ser titular pel que restava de curs, com a mínim fins a la promoció d’ascens, però el de Cabra del Camp es va trencar passada la mitja hora de joc. Sense cap altre lateral dret a la plantilla, el de Barakaldo va entrar en escena, ja que els seus inicis a la banda dreta de la defensa encara li donen aquesta polivalència. I ara és l’home. Ahir van ser 53 minuts jugant de lateral, però tot fa pensar que en els pròxims partits el basc haurà de mantenir aquest rol, si és que Francisco no opta per reconvertir algun jugador de banda com Jairo o Valery o canviar de banda Brian Oliván. Ramalho, però, sembla el més ben col·locat; també va acabar el partit contra el Numància en aquesta posició quan Calavera, amb poc ritme, no podia dir ni fava. I ahir va tornar a complir. No és el lateral perfecte, però el basc dona seguretat defensiva. Segurament més que altres. I en aquest tram de temporada, en què qualsevol detall pot ser determinant, això suma. Segurament per això, i perquè tampoc va sobrat de ritme de competició, ahir no se’l va veure projectar-se a l’atac en pràcticament cap jugada, però en l’aspecte defensiu va estar més que correcte. Per la seva banda el Girona no va patir pràcticament en cap acció i va aportar en el joc aeri, tot i que no va poder evitar l’empat definitiu.