Mira que han sortit futbolistes d’elit del futbol de base del Cornellà com Jordi Alba, Keita Baldé, Víctor Ruiz, Ignasi Miquel, Edgar Badia o Ilie Sánchez, però segurament cap d’ells és tan estimat per l’afició del Cornellà com Pep Caballé. Nascut a Maó però criat des de ben petit a Ripoll, el migcampista, que acaba de fer 30 anys, ha vestit la samarreta gairebé mitja vida. Concretament 13 anys, els que van des que va arribar al club sent juvenil fins a l’estiu passat, quan va prendre la decisió de canviar d’aires. El comiat, com no podia ser d’una altra manera, va ser d’allò més emotiu. “La sortida va ser molt bona i maca. Portava molts anys en el Cornellà i durant l’última temporada vaig començar a tenir la inquietud de provar alguna cosa diferent, un nou projecte, i llavors va aparèixer l’Eivissa, que em donava un projecte ambiciós que em va fer acabar de decidir”, explica el ripollès sobre la decisió de deixar el club de la seva vida. I és que en el futbol no professional la fidelitat dels futbolistes a un club cada vegada costa més de veure, sobretot en categories com 3a o 2a divisió B, les que ha tastat Caballé amb el Cornellà. Però el ripollès és un exemple del que vol dir vestir amb orgull una samarreta com la del conjunt del Baix Llobregat: “Hi vaig ser molt i molt feliç. Ha estat casa meva, ho és i ho serà, però al final la vida avança i els futbolistes tenim aquestes necessitats que et fan prendre un altre camí”, resumeix el migcampista.

Tancar l’etapa en el Cornellà va voler dir iniciar una nova etapa en l’Eivissa, on ja se sent d’allò més bé. “Ara és el meu club i em sento molt a gust amb tot el que l’envolta. Viure en una illa és una experiència diferent, i he pogut tractar amb una altra mena de jugadors i un món que tot és una novetat per a mi”, comenta Caballé. I el destí és capritxós, perquè després d’una temporada marcada per la pandèmia de la Covid-19 els dos equips de Pep Caballé, l’actual i el del seu cor, se les hauran dissabte (a les 20 h) en la primera eliminatòria de la fase d’ascens a 2a A. I això vol dir que només un podrà mantenir el somni d’arribar a la LFP. “El destí del futbol ha volgut que sigui així, i ara és el moment que he de mirar per mi i les coses són clares. Soc jugador de l’Eivissa, i tinc clar que les oportunitats com aquesta passen i cada vegada em queden menys anys de carrera, així que l’únic objectiu que tinc és eliminar el meu exequip per molt que ho senti”, valora Caballé, que tot i que ha viscut partits de copa contra el Madrid i contra el Barça –aquesta temporada s’hi va enfrontar amb l’Eivissa– i que aquest serà sense públic, reconeix que serà un dels partits més especials de la seva vida: “Serà un partit molt diferent per les emocions que generarà, i més en un partit de fase d’ascens a vida o mort, però soc conscient que vull pujar a 2a divisió A, perquè seria posar el colofó a la meva carrera.”