El líder de sempre

Amb l’onze inicial que més ha convençut Francisco, el Girona va començar avaluant com s’ho prenia el Cadis. El primer equip amb l’ascens al sarró hi va posar ganes d’anar endavant al començament, però de mica en mica els gironins van anar prenent la iniciativa. Mirant de controlar el joc i evitar riscos en les passades i ensurts, però amb poca clarividència en fase ofensiva en l’arrencada. Un desplaçament de Granell cap a Borja García va permetre a Stuani marcar, però el fora de joc del madrileny era clamorós (9’). Va ser, això sí, l’assaig de l’1-0. Gerard Gumbau hi va tenir molta responsabilitat, amb una recuperació i una passada en llarg a l’espai cap a Cristhian Stuani. Hi va ajudar l’errada de Fali, que se la va empassar, i la resolució amb calma i seguretat del pitxitxi (22’). El 28è gol de l’uruguaià era el primer de jugada de l’equip des de l’arribada de Francisco. El gol contribuïa a alimentar les poques esperances de fer-la grossa, perquè els resultats dels altres camps els tornaven a afavorir.

Oberta la llauna, i contra un rival sense necessitat ni tensió, tot havia de ser més fàcil. El líder no va renunciar a l’atac, en aparicions puntuals, com una falta lateral amb rematada de cap de Sergio González i un xut de falta directa de Pombo amb ensurt d’Asier Riesgo. En jugada continuada, però, els andalusos es mostraven més tímids, més enllà d’alguna cavalcada d’Iván Alejo que va fer patir Mojica. Des de la banda, Francisco aplaudia amb vehemència les recuperacions dels seus homes. Amb la pilota, el Girona buscava més control que riscos. Tot plegat va derivar en una fase final del primer període tranquil·la, sense sobresalts ni cap més ocasió de perill dels blanc-i-vermells, que van marxar al descans amb una classificació virtual que els deixava a dos punts del segon.

La segona meitat va començar amb tota la tranquil·litat del món. Els gols de l’Osca arraconaven del tot el somni de l’ascens directe. Però més valia fer la feina. La sensació era de control absolut, entre altres coses perquè el Cadis no oferia símptomes de voler fer un gran esforç. I justament quan Álvaro Cervera es va decidir a fer un triple canvi, va arribar el 2-0. En una jugada aparentment intranscendent, Stuani es va esverar en reclamar que un xut seu havia rebotat a les mans de Duarte. L’àrbitre ho va veure i va assenyalar penal. Des del VAR no el van rectificar, i l’uruguaià s’ho va fer tot (58’).

Mojica provoca el gir

Si el Cadis havia fet poca cosa, amb dos gols de desavantatge era agosarat pensar que trauria forces per fer perillar el triomf local. Però s’ho va trobar sense ni buscar-ho, per un cop de colze de Mojica a Salvi que va significar penal i expulsió (83’). Al Girona, que havia tingut el tercer a l’abast en una acció en què Borja es va encantar, li va tocar viure un escenari imprevist. A resistir i a treure pilotes. Perea va durar molt poc al camp i va igualar el nombre d’efectius, però el Cadis ja s’ho creia. Álex Fernández i Bodiger ho van provar, i fins i tot Stuani va treure una pilota. Aquest cop, no hi va haver càstig a l’equip. Si n’hi ha a Mojica, ja es veurà.