L’escalenc, un reforç de luxe

Va que­dar claríssim que al Girona no li venia gaire d’aquí el resul­tat d’ahir, un fet que d’altra banda era ben nor­mal. L’ali­ne­ació ja va ser el pri­mer símptoma, amb un retorn a la defensa amb tres cen­trals per pri­mera vegada amb Fran­cisco, i mol­tes rota­ci­ons. L’acti­tud d’alguns juga­dors en va ser l’altra gran prova, i és que sense tenir una des­gana abso­luta, tam­poc hi va haver la sen­sació de fer tot el pos­si­ble per bus­car el tri­omf. Amb una excepció, la de Valery, i és que l’esca­lenc és dels juga­dors que han aca­bat millor la tem­po­rada regu­lar, i ahir ho va tor­nar a demos­trar.

Costa d’expli­car com després de tants mesos d’inac­ti­vi­tat –Valery es va lesi­o­nar de gra­ve­tat al genoll en la pre­tem­po­rada– l’extrem ha tor­nat amb tanta força. La d’ahir va ser la seva ter­cera titu­la­ri­tat des que va rebre l’alta durant l’atu­rada de la com­pe­tició, i en totes, que han coin­ci­dit amb els últims tres par­tits a domi­cili, ha dei­xat bones sen­sa­ci­ons. De fet, al camp de l’Spor­ting ja va ser un dels millors. I ahir, si no va ser el millor poc li va fal­tar. Ho va fer jugant de car­ri­ler, apro­fi­tant el canvi de sis­tema, i es va poder tor­nar a veure el fut­bo­lista que va sor­pren­dre tot­hom la tem­po­rada pas­sada quan va aparèixer de cop en les ali­ne­a­ci­ons d’Euse­bio a pri­mera. Atre­vit, enca­rant una vegada i una altra els defen­ses i gai­rebé sem­pre sor­tint-se’n amb èxit si és que no el feien anar per terra. És elec­tri­ci­tat pura, sobre­tot si arriba en car­rera des de dar­rere, i ho apro­fita com ningú. Segu­ra­ment li va fal­tar que les juga­des que pro­ta­go­nit­zava aca­bes­sin amb una sen­sació real de perill, però tam­poc va estar gaire acom­pa­nyat. A més, en la segona part l’esca­lenc va haver de fer un pas enrere perquè Fran­cisco va deci­dir pas­sar a una defensa de qua­tre. De late­ral també va com­plir, tot i que va patir l’única taca del matx. En una acció que no sem­blava peri­llosa Sosa va entrar sol dins l’àrea apro­fi­tant que Alcalá estava fora de posició i Valery, en el seu intent de tapar el forat, el va fer caure –per ser exac­tes no el va fer caure, però només tocant-lo una mica l’ata­cant ja es va llançar a terra– i va come­tre el penal que va aca­bar de resol­dre el matx. Després de l’1-0 l’equip ja no va tenir capa­ci­tat de reacció, tot i que en algu­nes acci­ons indi­vi­du­als encara es gene­rava perill. Algu­nes pro­ta­go­nit­za­des de nou per Valery, que per pri­mera vegada en tota la tem­po­rada –va debu­tar al juny– va dis­pu­tar els noranta minuts i no se’l va veure fos. I és que si Fran­cisco el neces­sita de titu­lar per al play-off, l’esca­lenc ja ha demos­trat que com­plirà.