Espines per treure’s
La immensa majoria de cites que acumulen els futbolistes del Girona en els ‘play-off’ a primera han acabat sense ascens
Només el porter Juan Carlos ha pujat, en una experiència sonada amb el Còrdova
La via indirecta per pujar a primera divisió és un camí enrevessat, exigent i dur. Ho sap bé el Girona, que s’ha convertit ja en un clàssic d’aquesta fórmula implantada el curs 2010/11 i que viurà la seva quarta experiència amb la intenció de fer-ne una de bona, després de tres molt mals records. Però no només els supervivents dels anteriors play-off en clau blanc-i-vermella tenen males experiències en aquesta última bala per pujar a primera. Al vestidor del Girona, també hi ha uns quants futbolistes que han lluitat en una fase d’ascens a primera amb altres equips i que no han acabat celebrant res. Només hi ha una excepció, la del porter Juan Carlos Martín, que va viure un ascens sonat amb el Còrdova, que es va classificar com a setè i que va frustrar l’estadi de Gran Canària quan ja hi havia hagut invasió de camp i tot.
No queden a la plantilla del Girona jugadors de la fase d’ascens amb Rubi –Gerard Gumbau, que era al filial, va arribar a formar part d’una convocatòria de lliga–, però sí d’aquella que va fer un rècord de punts en la lliga (82) i que va viure la mare de les garrotades contra el Lugo. Una setmana més tard, en el mateix escenari i després d’arribar de La Romareda amb un 0-3, el Girona es va acabar d’ensorrar. A la gespa, hi havia Àlex Granell i Aday Benítez. I a fora, Jonas Ramalho, lesionat de gravetat. Un any més tard, Granell, Aday, Borja, Alcalá i Maffeo van viure una altra tarda negra a Montilivi, en el partit definitiu contra l’Osasuna, l’últim de play-off disputat pel Girona.
Tretze, i onze jugant
Hi ha onze futbolistes de la plantilla actual del Girona que han tingut participació activa en algun partit de play-off d’ascens a primera. S’hi afegeixen Jonas Ramalho, que era al Girona dels 82 punts però es va perdre la fase d’ascens per una greu lesió al genoll, i Juanpe, que en va viure un amb el Las Palmas (2012/13), tot i que no va jugar. El central, que combinava el filial i el primer equip, va jugar dos partits de lliga a segona A però cap de la fase d’ascens, setmanes abans d’anar-se’n al Racing. És un cas similar al de Brian Oliván al Valladolid (2014/15), tot i que el lateral després en va disputar un, amb participació, amb el Cadis. Pedro Alcalá, que va viure l’últim del Girona, era a l’Almeria però no va arribar a jugar en lliga amb l’equip que va deixar sense ascens el conjunt de Rubi.
Els últims futbolistes de la plantilla actual amb experiència en el play-off són Pape Diamanka, amb protagonisme destacat en el Numància, i Jordi Calavera, amb l’Sporting, just quan el conjunt gironí havia tancat la primera experiència a la màxima categoria. En el curs de l’històric ascens, Samu Saiz, que va il·luminar tothom amb un paperàs amb l’Osca –abans de ser fitxat pel Leeds–, va caure en les semifinals contra el Getafe, que va acabar pujant. A l’altra semifinal, el Cadis, amb Brian Oliván titular, va perdre contra el Tenerife de Pep Lluís Martí.
La més inesperada
L’ascens del Còrdova 2013/14 va ser sonat. Albert Ferrer hi va arribar en la 27a jornada, i el porter Juan Carlos va agafar la titularitat en la 32a. L’equip va accedir al play-off com a setè –el Barça B va ser tercer–, empatat amb el vuitè. Va eliminar el Múrcia tot i empatar en l’anada a casa (0-0 i 1-2). I en la final, un altre empat sense gols abans d’anar cap a Las Palmas. Els canaris van fer l’1-0 i, després que el partit s’hagués d’interrompre per invasió de camp d’alguns aficionats locals que celebraven l’ascens, un gol a última hora d’Uli Dávila va donar l’ascens al Còrdova, amb Juan Carlos titular.