[D]
0
Girona
GIRONA - 12 agost 2020 2.00 h

Eloi Amagat

Exjugador del Girona FC

“La consistència amb el nou tècnic és vital”

“L’experiència ha d’enfortir el Girona”, explica l’excapità, que va viure des del camp els tres anteriors ‘play-off’

“Ha pogut treballar d’una manera més estable que els rivals”

El missatge a l’estiu va ser massa ambiciós. L’adaptació va ser complicada, i el públic ja li exigia més del compte
Estem preocupats. No es pot acceptar que a 2a B no ens considerin professionals. Això és faltar al respecte
- GIRONA

Eloi Amagat Arimany (21/5/1985) pot parlar amb propietat dels play-off d’ascens a primera perquè va viure des del camp els tres que, des del brillant curs de Rubi, va disputar el Girona, tots amb mal final. Pendent de què passa amb el futbol de segona B, l’ara migcampista de l’Olot valora les possibilitats d’èxit del Girona en la seva quarta fase d’ascens en set anys.

El Girona s’ha convertit en un clàssic dels ‘play-off’ d’ascens. L’ajuda en alguna cosa, això?
Jo crec que sí. Haver viscut tantes situacions, amb un mateix desenllaç però cadascuna diferent, ajuda. L’experiència ha d’enfortir el Girona. Els rivals que tindrà, espero que en siguin dos, també tenen experiència a primera. En un play-off, tot és molt igualat i no hi ha favorits clars, tot i que jo crec que, pel que hem viscut, el Girona pot ser lleugerament favorit. Ha mantingut una estabilitat que els altres no han pogut tenir. A Saragossa i Almeria, hi ha hagut casos recents positius de coronavirus, que els ha fet parar i arrencar. I l’Elx no sé si confiava gaire que el Fuenlabrada perdria. Crec que el Girona sempre s’ha mantingut centrat en la seva feina, sense posar-se en grans guerres, esperant les dates. Ha pogut treballar d’una manera més estable que els seus rivals.
Coneix i deu tenir contacte encara amb jugadors. La temporada se’ls deu fer eterna.
Estan desgastats, sí. Ja no només físicament, sinó sobretot mentalment. És complicat que hi hagi hagut tantes interrupcions i indecisions. No és bo, però si com a mínim dins tens una tranquil·litat i estabilitat, et pot fer estar davant dels rivals.
Sense estar-hi acostumats, jugar a doble partit condiciona molt?
El més important és que a l’últim tram de la temporada han acumulat moltíssims partits en pocs dies. Això farà que ja no sigui un handicap haver de jugar dijous i diumenge. En aquest play-off atípic, jugar a casa o a fora no serà tan important. Hi ha rivals que acumulaven més gent al camp, segurament amb més pressió. Això tampoc determinarà qui puja a primera.
Què ha de fer valer el Girona? Stuani?
Stuani és una realitat. La dependència que ha tingut l’equip d’ell és molt important, però és que és un jugador de l’equip. La gent es pregunta què passarà quan falli Stuani. I si no falla? Crec que el Girona ha de fer el seu partit, amb la solvència que ha demostrat des que ha arribat el nou cos tècnic. He vist que sembla més un equip de la segona divisió que pot aspirar a competir on sigui i contra qualsevol equip. I havent-hi anada i tornada, aquesta consistència que va demostrar en els últims partits és vital. Intentar no encaixar a casa, i si pot ser guanyar, ja seria molt bo. Poques vegades passa en un play-off que l’eliminatòria es decideixi en l’anada.
Els resultats del Girona a fora són molt dolents. S’agafa més a la imatge amb Francisco que als números?
Quan inicies un play-off, gairebé ho fas de zero. És veritat que la fiabilitat lluny de Montilivi no ha estat gens bona, però, jugant anada i tornada, has d’aprofitar el fet de tenir el partit a casa, però sense tornar-te boig ni voler decidir l’eliminatòria.
La temporada, arrencada amb discursos molt ambiciosos, ha estat irregular. Què creu que ha passat?
Crec que, entre tots, es va confondre una mica amb un missatge massa ambiciós. Que l’objectiu sí o sí era pujar. Tots plegats, clubs i entorn, hauríem d’haver estat més cauts. A més, amb l’experiència de les dificultats que hem viscut, de desenllaços dramàtics. Un missatge tan clar i ambiciós fa també que la pròpia afició cregui que allò ha de ser el normal. L’adaptació va ser complicada, i el públic ja li exigia més del compte. Per més que diguin que tens la millor plantilla o la més cara, no tot és tan matemàtic o senzill.
Tants entrenadors, mal senyal.
Que hi hagi tants canvis vol dir inestabilitat, vol dir processos d’adaptació, etcètera. No és un bon símptoma. Però sembla que amb el definitiu hi va haver un canvi important, que es va notar, i amb aquesta inèrcia s’afronta el play-off. No acostumen a tenir èxit equips amb tants canvis, però no és impossible, evidentment.
Tem que sense ascens el Girona es compliqui el futur? L’escenari canviaria bastant.
Segur que hauria de canviar. Només per la compensació pel descens, ja ha de ser diferent. Crec que es va fer una aposta molt forta perquè fos aquest any, però al final la gent que decideix sap com va el futbol. Gastar-se molts diners no és sinònim d’èxit assegurat, i segur que s’han plantejat els diferents escenaris. Amb el que ha aconseguit el Girona d’estabilitzar-se, no crec que hi hagués un canvi brutal si no s’assolís l’objectiu. També tenim la sort que qui és part de la propietat sempre ha transmès que vol un projecte a llarg termini. Estic segur que el Girona continuaria buscant l’objectiu de tornar a fer el salt, però sabent que n’hi ha molts que busquen el mateix.
Pujar sense públic. Amb la festassa que hi va haver aquí per l’ascens…
Això sabria greu, no poder gaudir d’una festa que va ser espectacular, però ningú s’imaginava que viuríem aquesta nova realitat. Encara que la celebració sigui descafeïnada, el premi serà el mateix. Tant de bo sigui el Girona i ho puguem celebrar més endavant, tot i que de la manera que ho vam viure la primera vegada serà impossible.
Els dubtes es multipliquen a partir de segona B. Com ho viuen?
És realment complicat i estem molt preocupats. O no ens expliquen la veritat o tot està en mans de gent que improvisa. El que no es pot acceptar és que no ens considerin professionals. Una persona que està a 600 quilòmetres de casa entrenant cada dia, amb aquesta única font d’ingressos, i que li diguin que no és professional, és faltar-li al respecte. Almenys que no ens diguin això, que a segona B no som professionals. Burros del tot, tampoc ho som. Ja sabem de què depèn que et considerin professional o no.

Eloi: “Allà ens van passar per sobre”

X. Masachs

Eloi Amagat: “Va ser una temporada que vam disfrutar moltíssim, amb molt bon nivell de l’equip i fent molt bon futbol. Vam estar aspirant fins a l’últim tram de la lliga a assolir l’ascens directe i hi va haver alguns partits complicats, sobretot el que vam perdre a casa contra el Xerez (2-4). En el play-off, després d’eliminar l’Alcorcón, ens vam trobar l’Almeria, que era un equip molt potent. En l’anada a Montilivi, vam tenir la mala sort d’encaixar un gol i de fallar un penal (0-1). I a Almeria, és veritat que no vam tenir cap possibilitat. Ens van passar per sobre. Físicament, tècnicament i en tots els sentits. En qualsevol cas, crec que va ser una temporada il·lusionadora, segurament el principi que tothom pogués començar a adonar-se que el Girona podria seria capaç de fer el salt definitiu.”

Eloi: “Creia que l’oportunitat havia passat”

X. Masachs

Eloi Amagat: “El tercer assalt amb mal final va ser frustrant. Recordo converses amb gent del club en el sentit de dir que les oportunitats ja les havíem tingudes i que o havíem tingut mala sort o no n’havíem sabut més. Va ser complicat, després de perdre aquell play-off contra l’Osasuna, tornar-nos a il·lusionar i fer creure que es podia pujar. Vaig pensar que la nostra oportunitat ja havia passat. Havíem anat a més en la lliga, fins a arribar al play-off en el quart lloc. I després d’eliminar el Còrdova, ens trobem l’Osasuna. Crec que vam fer un partit molt bo a Pamplona, tot i la derrota (2-1). Aquí segurament ells van ser superiors (0-1). Però tampoc crec que fallés res de concret. Es decideix per detalls, no has de fer res mal fet. Petites diferències entre dos equips que es juguen moltíssim, que tenen a l’abast un premi majúscul, i que al final un s’endú per detalls.”

Eloi: “L’any més estrany i més dur”

X. Masachs

Eloi Amagat: “D’entrada, vull recordar que la temporada va ser espectacular. Quan van passant els anys, ho hauríem de valorar més, perquè sembla que només es recordi el drama del Lugo. L’equip va fer una temporada brutal. Qualsevol altra temporada, amb aquella puntuació en la lliga (82 punts), s’hauria pujat de sobres. Després del cop del Lugo, arriba el play-off. Va ser l’any més estrany i més dur. A La Romareda, ja ningú s’esperava un 0-3, que és veritat que va ser enganyós per com va anar el partit, però molt contundent. En la tornada, es va optar per donar descans a jugadors que anàvem molt justos i carregats, que crec que era una decisió correcta per la contundència del 0-3. Ens van anar marcant gols i ens va entrar la por i la pressió, i acabem eliminats en un any que és gairebé tràgic.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Notícies

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)