L’avantatge és mínim, però és molt bo. Un 1-0 en una eliminatòria és un senyor resultat, i la imatge que mostra el Girona de Francisco Rodríguez convida a anar diumenge cap a Almeria amb la confiança que no sigui l’últim partit d’una temporada inacabable. El balanç a fora matisa l’optimisme, però els blanc-i-vermells han anat guanyant confiança i consistència, i els ajudarà molt començar el duel a Almeria, on tocarà pencar, amb la convicció que tenen ara i el coixí del gol. Un altre de Stuani, el 30è del pitxitxi, però aquesta vegada a partir d’una obra d’art col·lectiva. Una associació d’una classe superior entre Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani va posar la primera pedra del camí cap a l’elit del Girona, més sencer, més equip i més atrevit que el rival, tot i que en la recta final també va ser conscient del botí que defensava i es va acabar tancant.

L’Almeria arribava a Montilivi amb diverses incerteses. La primera, els efectes dels casos positius detectats. Pels noms i per l’estrès generat els últims dies al vestidor, pendent de si s’escampaven. No hi havia Juan Muñoz, segon màxim golejador, ni tampoc Aguza i el porter Fernando. El Girona, que ha viscut en silenci l’eterna espera del play-off, havia pogut treballar amb molta més estabilitat, i això teòricament l’havia d’ajudar. L’altre dubte dels andalusos era quina proposta faria José Gomes en la seva estrena. I ho va tenir clar. Defensa amb tres centrals, equip endarrerit i tancat i pilota per al rival. Així va començar el partit, amb el Girona assumint el control i la possessió i mirant de desfer l’acumulació de jugadors visitants. Li va costar, i entre la falta d’espurna dels locals i l’apatia dels andalusos, el començament va ser lent, previsible i innocu. Francisco, que havia passat de dirigir sis partits en 17 dies just després d’arribar a tenir un marge de més de tres setmanes sense competició, no va fer invents. Samu Saiz jugava a la dreta, probablement perquè Aday vigilés més les pujades de Balliu, però al madrileny no se’l veia, i això sempre és un mal senyal. La pressió era bona, però faltava alguna cosa més. Risc, imaginació o empenta.