Raons per defugir l’eufòria
Dels cinc equips que han afrontat una tornada de ‘play-off’ a primera amb un 1-0, només un ha superat l’eliminatòria
El Girona se sent més segur i fiable amb Francisco, però el rendiment a fora tot el curs també fa extremar la prudència
“Encara no hem aconseguit res”, explicava Francisco Rodríguez després de la victòria contra l’Almeria. En un partit seriós, solvent i decidit amb una combinació màgica entre Borja, Samu Saiz i Stuani, el Girona va posar la primera pedra en el seu camí cap al retorn a l’elit, amb un triomf que reforça l’autoestima i la convicció de l’equip. El creixement amb Francisco és una realitat, però el Girona no té res fet. Haurà de fer valer demà l’avantatge mínim, i tant el rendiment propi lluny de Montilivi com els precedents d’equips amb la mateixa renda en aquesta fase tan exigent serveixen d’avisos per defugir l’eufòria.
Només un
Des que el tercer ascens a primera divisió no correspon al tercer classificat en la lliga sinó al guanyador de dues eliminatòries (2010/11), hi ha uns quants exemples que conviden a la prudència. L’últim és sonat, el 2-0 que el Mallorca va ser capaç de remuntar al Deportivo de Pep Lluís Martí. Cinc equips han afrontat la tornada amb el mateix avantatge amb què viatja demà el Girona a Almeria, dels quals quatre han acabat eliminats. Va passar dues vegades la mateixa temporada que el Girona va pujar a primera per la via directa, ja que el Tenerife –també de Pep Lluís Martí– va eliminar el Cadis després de perdre 1-0 en l’anada, però va caure contra el Getafe després d’un 1-0 a l’Heliodoro Rodríguez López. L’únic que ha acabat fent bo un 1-0 és el Las Palmas (2013/14), arrodonit amb un 0-1 en la tornada a El Molinón. En els nou play-off cap a primera acumulats fins ara, sis equips que han pres avantatge en l’anada s’han acabat classificant, i set han quedat eliminats.
Lluny del fortí
Amb Francisco, el Girona ha mantingut i reforçat la condició de fortalesa de Montilivi, on ha guanyat els quatre partits disputats amb el tècnic andalús a la banqueta. A fora, Francisco viurà demà tot just el seu quart partit. Tant l’estrena com a visitant a Gijón (0-0) com la visita a l’Anxo Carro, tot i la decepció per rebre l’empat al final (2-2), van acabar amb resultats que serien bons per arribar a la final. L’últim, el de les rotacions a Alcorcón (2-0), faria caure els gironins, que hauran de procurar oferir demà una versió fiable i consistent, cosa que han trobat a faltar durant tota la temporada. De fet, l’equip amb el pressupost més alt amb diferència va tancar la lliga regular amb el quart pitjor balanç de la categoria a camp contrari, amb més derrotes (11) que la suma entre victòries (3) i empats (7). A més, cap de les onze derrotes serviria per superar demà l’eliminatòria. El Girona també ha acabat onze partits a camp contrari sense marcar cap gol. Al Jocs Mediterranis, veure porteria seria fonamental, perquè obligaria l’Almeria a marcar tres gols per aspirar a arraconar els gironins de la final.