Al Girona li va costar molt a l’inici del curs. Sempre costa quan es baixa de primera a segona, jo ho vaig viure amb el Celta i l’Alavés. La segona A és una categoria molt dura però amb Francisco han trobat una estabilitat i una forma de jugar, de ser un bloc com a equip. Les individualitats, està clar que et fan guanyar partits, però el Girona ha millorat, sobretot, defensivament i com a equip. Abans era un grup de jugadors molt bons però ara s’ha format un equip.

El curs 2004/05 amb el Celta em recorda aquest del Girona. Llavors no hi havia play-off i havies de quedar entre els tres primers per pujar. Vam començar molt malament i en la primera meitat de la lliga no estàvem ni entre els cinc primers. Després vam tenir una bona ratxa però és complicat el fet de baixar.

És el que té tenir les coses clares, saber de quina plantilla disposes, a què jugues… No dic que els altres no ho tinguessin, però Francisco ha trobat la tecla de com jugar. Li ha sortit bé i, a més, ha tingut una mica de sort, tot i que s’ha de buscar. Ara mateix el Girona és favorit per pujar, tot i que en un play-off tot és complicat, l’Elx també és un gran equip i té un gran entrenador.

Vam coincidir dos anys al filial del València. Ja era un líder però érem molt joves i estàvem per altres coses. Me n’alegro que li vagi bé i a sobre al Girona.

Han arribat molt bé al play-off. En el duel al camp de l’Almeria l’equip va estar molt bé i va saber què fer en tot moment. El gol matiner els va donar molta vida i es va poder jugar d’una altra manera, però s’ha de ficar i el Girona ho va aconseguir.

Els dos play-off, ningú s’esperava que els juguéssim, ja que veníem de dos anys complicats en què vam estar a punt de baixar a segona B. Ningú s’esperava jugar les eliminatòries d’ascens i la pressió era diferent. No vam pujar però vam posar les bases de l’actual Girona, o del que va acabar pujant. Ara la pressió hi és des del començament i segurament això ha jugat en contra dels futbolistes i del club, ja que és complicada de portar si els resultats no són els desitjats. Per sort s’ha aixecat el vol, ha arribat un entrenador que els ha fet reaccionar i estan en bona disposició per pujar.

L’Elx és un gran equip i té un entrenador que encadena molts anys al club i sap què li pot donar el seu equip i què vol per als seus jugadors. Va classificar-se en l’últim sospir i ha eliminat el Saragossa, això dona confiança. A més, la plantilla de l’Elx recorda que va vèncer en els dos partits de lliga al Girona i això als dos bàndols es tindrà en compte. Per plantilla, jugadors i pressupost, el favorit és el Girona, però això no juga ni dijous ni diumenge i s’haurà de demostrar.

Sí, va ser un any estrany i complicat per mi. Ja està oblidat però vaig estar molt a gust a la ciutat d’Elx i intento quedar-me sempre amb les coses positives dels equips on he estat. Allà també n’hi va haver, així que els segueixo com a exequip i espero que els vagi bé sempre, tot i que en aquesta ocasió vaig amb el Girona.

Després del mal any a Elx me’n vaig al Girona després que Raúl Agné em fitxés i apostés per mi. M’insisteix i em posa al camp donant-me tota la confiança i tot em surt bé. Vaig estar a gust, tant a nivell esportiu com a nivell personal i per mi el Girona és el meu equip. Els meus fills es van criar allà i sempre que podem ens hi escapem, ja que hi guardo amics com en Galiano, en Jota i diversos jugadors de la plantilla com Granell, Ramalho, Aday… m’encantaria que pugessin.

Sempre he dit que els bons jugadors han d’estar al camp. Hi han de ser sempre que rendeixin i que a l’equip li vagi bé. El Girona té altres grans jugadors com Gallar, Jonatan Soriano, etc., però tots no poden jugar. Samu i Borja, juntament amb Aday i Jairo ho estan fent molt bé. Els dos primers són diferencials i això li va molt bé a Stuani.

El jugador ha de posar tot el que té al servei de l’equip. L’equip no pot jugar per a un o dos jugadors, això només ho pot fer Messi. La resta s’han d’adaptar a tot però és cert que Samu i Borja estan demostrant la seva qualitat i en els partits del play-off han estat determinants.

Sí, juguem en la mateix posició tot i que cadascú té les seves característiques. A mi i a en Borja ens han comparat molt, els dos tenim les nostres qualitats però amb matisos. Samu és més diferent d’en Borja García, ja que pot jugar per la banda, a més de centrat, i té més recorregut, però Borja, més qualitat. Es complementen de meravella i quan ajunten les seves virtuts passa el que passa al camp.

Els tres anys que porta Stuani al Girona són increïbles. És molt complicat marcar 31 gols a segona A, però és que a primera en va fer 40 en dues temporades. És una bogeria. Amb un davanter com Stuani, que saps que sempre està a punt per rematar o aprofitar l’errada del rival, tot és més fàcil. L’encert el té qui el fitxa i el mateix Stuani per tot el que està fent.

Per treure’s el barret no tan sols pel fet d’estar a l’elit amb 40 anys sinó fer el que està fent. Ha marcat molts gols, en l’últim partit va jugar els 90 minuts i va fer el gol decisiu. Porta molts anys jugant, m’hi he enfrontat moltes vegades i el veig igual que anys enrere, que és el que crida més l’atenció. S’ha de cuidar molt ja que avui dia, si no ho fas, et passen per damunt.