Al Girona li va cos­tar molt a l’inici del curs. Sem­pre costa quan es baixa de pri­mera a segona, jo ho vaig viure amb el Celta i l’Alavés. La segona A és una cate­go­ria molt dura però amb Fran­cisco han tro­bat una esta­bi­li­tat i una forma de jugar, de ser un bloc com a equip. Les indi­vi­du­a­li­tats, està clar que et fan gua­nyar par­tits, però el Girona ha millo­rat, sobre­tot, defen­si­va­ment i com a equip. Abans era un grup de juga­dors molt bons però ara s’ha for­mat un equip.

El curs 2004/05 amb el Celta em recorda aquest del Girona. Lla­vors no hi havia play-off i havies de que­dar entre els tres pri­mers per pujar. Vam començar molt mala­ment i en la pri­mera mei­tat de la lliga no estàvem ni entre els cinc pri­mers. Després vam tenir una bona ratxa però és com­pli­cat el fet de bai­xar.

És el que té tenir les coses clares, saber de quina plan­ti­lla dis­po­ses, a què jugues… No dic que els altres no ho tin­gues­sin, però Fran­cisco ha tro­bat la tecla de com jugar. Li ha sor­tit bé i, a més, ha tin­gut una mica de sort, tot i que s’ha de bus­car. Ara mateix el Girona és favo­rit per pujar, tot i que en un play-off tot és com­pli­cat, l’Elx també és un gran equip i té un gran entre­na­dor.

Vam coin­ci­dir dos anys al filial del València. Ja era un líder però érem molt joves i estàvem per altres coses. Me n’ale­gro que li vagi bé i a sobre al Girona.

Han arri­bat molt bé al play-off. En el duel al camp de l’Alme­ria l’equip va estar molt bé i va saber què fer en tot moment. El gol mati­ner els va donar molta vida i es va poder jugar d’una altra manera, però s’ha de ficar i el Girona ho va acon­se­guir.

Els dos play-off, ningú s’espe­rava que els juguéssim, ja que veníem de dos anys com­pli­cats en què vam estar a punt de bai­xar a segona B. Ningú s’espe­rava jugar les eli­mi­natòries d’ascens i la pressió era dife­rent. No vam pujar però vam posar les bases de l’actual Girona, o del que va aca­bar pujant. Ara la pressió hi és des del començament i segu­ra­ment això ha jugat en con­tra dels fut­bo­lis­tes i del club, ja que és com­pli­cada de por­tar si els resul­tats no són els desit­jats. Per sort s’ha aixe­cat el vol, ha arri­bat un entre­na­dor que els ha fet reac­ci­o­nar i estan en bona dis­po­sició per pujar.

L’Elx és un gran equip i té un entre­na­dor que enca­dena molts anys al club i sap què li pot donar el seu equip i què vol per als seus juga­dors. Va clas­si­fi­car-se en l’últim sos­pir i ha eli­mi­nat el Sara­gossa, això dona con­fiança. A més, la plan­ti­lla de l’Elx recorda que va vèncer en els dos par­tits de lliga al Girona i això als dos bàndols es tindrà en compte. Per plan­ti­lla, juga­dors i pres­su­post, el favo­rit és el Girona, però això no juga ni dijous ni diu­menge i s’haurà de demos­trar.

Sí, va ser un any estrany i com­pli­cat per mi. Ja està obli­dat però vaig estar molt a gust a la ciu­tat d’Elx i intento que­dar-me sem­pre amb les coses posi­ti­ves dels equips on he estat. Allà també n’hi va haver, així que els segueixo com a exe­quip i espero que els vagi bé sem­pre, tot i que en aquesta ocasió vaig amb el Girona.

Després del mal any a Elx me’n vaig al Girona després que Raúl Agné em fitxés i apostés per mi. M’insis­teix i em posa al camp donant-me tota la con­fiança i tot em surt bé. Vaig estar a gust, tant a nivell espor­tiu com a nivell per­so­nal i per mi el Girona és el meu equip. Els meus fills es van criar allà i sem­pre que podem ens hi esca­pem, ja que hi guardo amics com en Gali­ano, en Jota i diver­sos juga­dors de la plan­ti­lla com Gra­nell, Ramalho, Aday… m’encan­ta­ria que puges­sin.

Sem­pre he dit que els bons juga­dors han d’estar al camp. Hi han de ser sem­pre que ren­dei­xin i que a l’equip li vagi bé. El Girona té altres grans juga­dors com Gallar, Jona­tan Sori­ano, etc., però tots no poden jugar. Samu i Borja, jun­ta­ment amb Aday i Jairo ho estan fent molt bé. Els dos pri­mers són dife­ren­ci­als i això li va molt bé a Stu­ani.

El juga­dor ha de posar tot el que té al ser­vei de l’equip. L’equip no pot jugar per a un o dos juga­dors, això només ho pot fer Messi. La resta s’han d’adap­tar a tot però és cert que Samu i Borja estan demos­trant la seva qua­li­tat i en els par­tits del play-off han estat deter­mi­nants.

Sí, juguem en la mateix posició tot i que cadascú té les seves carac­terísti­ques. A mi i a en Borja ens han com­pa­rat molt, els dos tenim les nos­tres qua­li­tats però amb mati­sos. Samu és més dife­rent d’en Borja García, ja que pot jugar per la banda, a més de cen­trat, i té més recor­re­gut, però Borja, més qua­li­tat. Es com­ple­men­ten de mera­ve­lla i quan ajun­ten les seves vir­tuts passa el que passa al camp.

Els tres anys que porta Stu­ani al Girona són increïbles. És molt com­pli­cat mar­car 31 gols a segona A, però és que a pri­mera en va fer 40 en dues tem­po­ra­des. És una boge­ria. Amb un davan­ter com Stu­ani, que saps que sem­pre està a punt per rema­tar o apro­fi­tar l’errada del rival, tot és més fàcil. L’encert el té qui el fitxa i el mateix Stu­ani per tot el que està fent.

Per treure’s el bar­ret no tan sols pel fet d’estar a l’elit amb 40 anys sinó fer el que està fent. Ha mar­cat molts gols, en l’últim par­tit va jugar els 90 minuts i va fer el gol deci­siu. Porta molts anys jugant, m’hi he enfron­tat mol­tes vega­des i el veig igual que anys enrere, que és el que crida més l’atenció. S’ha de cui­dar molt ja que avui dia, si no ho fas, et pas­sen per damunt.