Un penúltim esforç
El Girona visita el Martínez Valero d’Elx en l’anada de l’última i decisiva eliminatòria del ‘play-off’ d’ascens a primera divisió
Els darrers partits, amb el triangle format per Borja García, Samu Saiz i Stuani a plena revolució, i la solidesa defensiva com a bloc, són els principals arguments d’un equip gironí decidit a pujar
Només hi ha una manera d’oblidar una temporada irregular que ha obligat la direcció esportiva del Girona a canviar en tres ocasions d’entrenador, i aquesta és pujant a primera. L’equip blanc-i-vermell té el gran objectiu fixat per l’entitat a 180 minuts, o algun més. I en el moment de forma en què es troba la plantilla, gràcies a una bona solidesa defensiva i la sincronització entre Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani, els seus jugadors més importants, el convenciment d’assolir el retorn a la màxima categoria poc més d’un any després és elevat.
El Girona visita el Martínez Valero d’Elx després d’aparcar al camp de l’Almeria els fantasmes que l’han perseguit a domicili (només tres victòries en la lliga, el quart pitjor equip de la categoria com a visitant). La bona actuació a l’estadi Jocs del Mediterrani, sobretot, gràcies a la diana matinera de Samu Saiz, augmenta encara més la confiança dels gironins, que veuen el got més ple que buit des de l’arribada de Francisco Rodríguez a la banqueta. Més que números, que també, les sensacions que dona l’equip amb el tècnic andalús han fet girar com un mitjó les esperances dels aficionats blanc-i-vermells, que, escèptics amb la trajectòria de la plantilla, no esperaven el ressorgiment de l’equip, ara amb les porters obertes de bat a bat per seguir l’Osca i el Cadis cap a primera.
De no ser-hi a aspirant
L’Elx afronta l’eliminatòria contra el Girona camuflat amb pell de xai després de veure’s implicat en la batalla sorgida arran del brot de coronavirus que hi va haver al Fuenlabrada, que va obligar a ajornar l’últim duel de lliga dels madrilenys contra el Dépor. Vint dies després de veure’s més fora que dins del play-off, la victòria dels gallecs els va atorgar la sisena posició de la taula i el dret a somiar en l’ascens, que han reafirmat superant un Saragossa que arribava a la fase d’ascens molt tocat anímicament i sense la seva estrella, Luis Suárez.
L’embranzida del que ve del darrere i la il·lusió de qui sap que té menys pressió que el rival per pujar converteixen l’Elx en un equip perillós i complicat de superar. Sense Jonathas, el seu davanter de referència des del passat mercat d’hivern (set gols), però amb l’incombustible Nino (40 anys), tot un exemple per a la resta de companys, els del Baix Vinalopó intentaran complicar el camí de tornada del Girona. El penúltim esforç per als gironins ha de valer la pena, només faltarà que Montilivi acabi de dictar sentència diumenge que ve.
