Dimarts 7 de juliol. Partit al camp de l’Sporting. Maffeo, una de les peces més indiscutibles de l’equip, té una lesió muscular que l’aparta de les darreres jornades de la lliga i fa perillar la seva participació en el play-off d’ascens. Més que perillar, la lesió li hauria fet perdre’s tots els partits decisius per a l’ascens, i és que el 2 d’agost, el dia que s’hauria d’haver acabat la temporada si no hagués existit el cas Fuenlabrada, el de Sant Joan Despí encara ni s’entrenava amb el grup. Però ahir, al Martínez Valero, Maffeo hi era. I per apagar focs, i és que les lesions de Brian Oliván i Mojica deixaven orfe la posició de lateral esquerre. I és clar, amb Ramalho consolidat a la dreta després de la lesió de Maffeo i la de Calavera, el comodí va ser el jugador cedit per l’Stuttgart.

Maffeo només tenia a l’esquena els 24 minuts que va jugar al camp de l’Almeria. Ja ho va fer fora de la seva posició natural, i és que va començar d’extrem i va acabar de lateral, sempre a la banda esquerra. La falta de ritme, però, no se li va notar gens ni mica, perquè el de Sant Joan Despí va ser un dels més destacats en un partit ben poc agraït per a l’espectador neutral. I és que amb la gespa en un estat lamentable no era el dia idoni perquè els estilistes treiessin la seva vareta per desequilibrar la balança. Tocava sacrifici, orgull i caràcter. I Maffeo, d’aquests aspectes, en va oferir un recital. A vegades fins i tot en excés, i és que en la segona part l’àrbitre li va haver de cridar l’atenció en una jugada en què, sense cometre falta, es va emportar tot el que li sortia en el camí. I és que Maffeo anava amb les revolucions al límit, mantenint una lluita constant amb Pere Milla de la qual en ben poques accions va sortir perdedor.

Més enllà del caràcter que hi va posar, el partit de Maffeo va ser més que correcte tenint en compte que feia un mes i mig que no formava part d’un onze inicial. I és que ja ben aviat se’l va veure atent, corregint algun mal rebuig dels companys que podria haver generat una ocasió de perill. Fins i tot el de Sant Joan Despí va ser clau en la primera part per evitar una rematada còmoda amb el cap de Nino que semblava perillosíssima. I, mentre li van durar les forces –va acabar el partit fos–, Maffeo va donar profunditat per la banda, tot i que en ben poques accions en va poder treure profit.