No obra el miracle
Llàstima. L’arribada de Francisco va despertar el Girona, més sòlid i solvent. El tècnic, amb un any més de contracte, haurà de començar de nou
Francisco no ho ha aconseguit. Tot i fer uns bons números des que va agafar l’equip, consolidar-lo primer a la zona de play-off i iniciant una aventura per les eliminatòries de manera solvent que va emplenar d’optimisme l’entorn, el Girona s’ha quedat amb la mel als llavis després de veure com l’Elx el superava en el 98 i s’emportava el premi gros de l’ascens al mateix estadi de Montilivi. Els blanc-i-vermells han traçat una campanya irregular plena d’obstacles i pressions afegides pel fet de ser l’equip amb el límit salarial més elevat de la categoria, amb 29,2 milions, i per haver parlat sense embuts de l’objectiu més ambiciós: l’ascens a primera. L’arribada del tècnic andalús ha ajudat la plantilla a progressar en l’últim tram de temporada, però s’ha quedat sense cap premi. Ara tocarà començar de nou, però sense temps per a la planificació d’una nova temporada a plata i sense els diners de què l’entitat disposava en aquest passat curs després de baixar de categoria.
Una bona entrada
Francisco va arribar al Girona el 30 de juny, dos dies després de la derrota de l’equip dirigit per Pep Lluís Martí a La Rosaleda de Màlaga. En l’estrena amb l’andalús, els gironins van vèncer el Saragossa (1-0) en el primer d’una sèrie de quatre partits en menys de deu dies –empat a El Molinón (0-0), nova victòria a Montilivi contra l’Almeria (1-0) i un altre empat a fora contra el Lugo (2-2), en el partit en què les esperances d’ascens directe, per mínimes que fossin, van quedar diluïdes.
Immaculat a Montilivi en la lliga, amb Francisco el Girona va segellar la classificació per al play-off guanyant el ja ascendit Cadis (2-1) per tancar el campionat amb l’única derrota amb l’entrenador nascut fa 42 anys a Almeria, al camp de l’Alcorcón (2-0).
Després de més de 20 dies aturats esperant el desenllaç del Dépor-Fuenlabrada i confirmar el quart participant del play-off, la culminació de la bona feina de Francisco semblava arribar en el moment més decisiu superant l’Almeria en la primera eliminatòria, però ha quedat a les portes de la glòria.
El Girona no ha pogut convertir-se en el primer equip que puja a primera després de ser dirigit per quatre entrenadors diferents durant la mateixa temporada –Juan Carlos Unzué, Juan Carlos Moreno, Pep Lluís Martí i, ara, Francisco Rodríguez–, per tant, els clubs que ho han aconseguit amb més tècnics, tres, continuen sent dotze, el 7,7% dels 155 equips ascendits en els últims 51 anys. El darrer a fer-ho va ser el Betis el curs 2014/15, amb Velázquez, Merino i Pepe Mel. Fins a 20 clubs ho van fer amb dos entrenadors diferents, mentre que la immensa majoria, un 79,4%, ho han fet amb un sol tècnic comandant l’ascens, sinònim de temporades tranquil·les lligant els objectius fixats.
El Girona no ho ha tingut fàcil, i tot i que semblava que amb Francisco havia trobat la tecla, no tancar la feina en els darrers 180 minuts de la campanya ha estat decisiu per veure com l’objectiu s’escapava de les mans. El fet de no pujar deixa tocat el projecte, i la direcció esportiva, a part de feina, haurà d’adaptar-se a noves limitacions.
