El pitjor final per a l’heroi?
Amargor. Stuani va acabar expulsat i desesperat en el que podria haver estat el seu últim partit amb el Girona. Tot i renovar fins al 2023, la reestructuració prevista ho pot canviar tot
Els que podrien ser els últims minuts de Cristhian Stuani amb la samarreta del Girona van ser dels més amargs per a l’uruguaià des que el 2017 va arribar al club procedent del Middlesbrough. La interpretació del VAR des d’un despatx amb aire condicionat a Las Rozas avalada pel col·legiat López Toca comporta que segurament la trajectòria de Stuani amb el conjunt gironí s’acabi amb un gust molt agre, injust davant els mèrits de l’atacant, que ha fet tres cursos impecables. Stuani ha jugat 103 partits com a blanc-i-vermell entre la lliga (a primera i a segona), la copa i el play-off d’ascens, i ha fet, ni més ni menys, que 72 dianes. De fet, amb els 31 gols que ha marcat enguany, el davanter ha fet somiar tota l’afició amb un ascens, que es va acabar escapant en el minut 96 per culpa d’un gol de Pere Milla: “Passen les hores i no trobo explicació a tanta injustícia, el futbol ens ha pegat fort però estic segur que algun dia ens ho tornarà per bo”, deia Cristhian Stuani a través del seu compte de Twitter, en el qual afegia: “Estic orgullós dels meus companys però a l’hora dolgut perquè no m’han permès morir al camp amb ells”.
Un dels millors jugadors que ha tingut el Girona en els seus 90 anys d’història podria marxar de l’entitat per allargar una trajectòria al màxim nivell que s’ha guanyat a pols firmant uns números galàctics –l’uruguaià té 33 anys–. Sigui a primera divisió o a l’estranger, el charrúa hauria de tenir facilitats per trobar un nou destí per part del mateix club i del contracte signat l’estiu passat, en què va renovar fins al 2023 amb possibles condicionants, com ara una reducció de la clàusula en cas de no pujar. En tot cas, el Girona de cap manera tira la tovallola per continuar comptant amb un jugador diferencial, identificat amb el club i a gust a terres gironines. Perquè s’obri el miracle, el mateix Stuani hauria de fer un nou gest i aquest podria passar per una reducció salarial, un fet que a hores d’ara costa d’imaginar, per les estadístiques que ha aconseguit i els pretendents que pugui arribar a tenir.
Tres anys brutals
Stuani va viure en la tornada de la final del play-off contra l’Elx el seu pitjor moment com a jugador del Girona, si bé el descens de la campanya passada a segona A mai va tenir l’uruguaià com a protagonista, al contrari. L’expulsió rigorosa per una entrada a Dani Calvo va suposar un gran condicionant que l’equip no va poder superar –anteriorment Gumbau es va lesionar en l’escalfament.
Els aficionats del Girona es fan creus que els últims instants del seu referent damunt del terreny de joc en els darrers tres cursos sigui la cara de desesperació en veure la targeta vermella. El somni d’una nit d’estiu a Montilivi no havia de ser cap altre que el del davanter mantejat pels seus companys, el del pal de paller aconseguint el colofó més dolç, que va acabar sent, però, el més amarg. En el record sempre quedaran els registres a primera –21 gols en el curs de l’estrena i 19 en el del descens, a més dels 31 d’aquesta campanya.
Tot i que sembla que tornarà a haver-hi nou serial d’estiu per saber si Stuani es queda o no al Girona, hi ha uns condicionants que poden ser determinants per a les dues parts: la falta de temps en la planificació de tots els equips i les limitacions econòmiques que tindrà el club en el segon curs consecutiu a plata.