La reconstrucció més complicada
El Girona ha d’assimilar ràpid la derrota en la final del ‘play-off’ d’ascens i preparar el curs que ve
El club ho haurà de fer amb molt poc temps i menys diners, però la propietat hi manté la confiança
No es poden deixar escapar ni 24 hores. La decepció profunda que va deixar abans-d’ahir la derrota en la final del play-off d’ascens contra l’Elx (0-1) amb un gol en el minut 96 s’ha d’assimilar de la manera més ràpida possible, i és que la vida continua i, per al Girona, amb pressa. Toca reflexionar i saber què s’ha fet malament per no complir amb l’objectiu de l’ascens amb el pressupost i el límit salarial més alt de la lliga, però encantar-se no és una opció. I és que, per molt que es puguin fer les consideracions que siguin sobre el transcurs d’aquesta temporada, el calendari mana. Un calendari que en el dia d’avui encara ni existeix, però tothom sap que si és per LaLiga la competició arrencaria d’aquí a unes tres setmanes –per al Girona més tard, ja que se li ajornarien els primers partits i podria debutar a finals de setembre o, fins i tot, a principis d’octubre–. De fet, la plantilla del Girona va començar ahir les vacances després del revés, mentre que hi ha molts equips que ja es troben en pretemporada.
L’únic avantatge és l’ampliació del termini del mercat fins a principis d’octubre, però mentre que els gironins han d’engegar ara la maquinària de fitxatges altres clubs ja fa setmanes que anuncien moviments. Toca córrer, i això mai és bo. I menys després d’una garrotada com la que va rebre el Girona, que l’obliga a fer una reconstrucció pràcticament completa del projecte. La reconstrucció més complicada que pot viure un club, la del segon any a segona A, en què perds tots els privilegis que et donava venir de primera. “Ens trobem en el moment en què no volíem pensar la setmana passada. El cop és fort per la il·lusió i esperança que hi havíem dipositat, però ara hem de girar full. Comença una altra temporada i no hem d’abaixar els braços en cap moment, perquè aquest club mai es rendeix”, va assegurar ahir el president, Delfí Geli.
La caiguda del límit
El gran hàndicap al qual ha de fer front el Girona a partir d’avui és el del límit salarial. Després de batre el rècord de la categoria de plata amb 29 milions d’euros, Quique Cárcel i el seu equip veuran com la temporada que ve la seva capacitat de maniobra es redueix dràsticament. De fet, seguint la lògica dels últims cursos, el més normal seria que els gironins s’haguessin de moure més o menys amb la meitat del límit salarial que tenien aquest any. I això sempre que el club sigui capaç d’ingressar en vendes.
El primer traspàs ja està tancat, i és que el Cadis ha hagut d’exercir l’opció de compra que tenia sobre Choco Lozano per uns 2,5 milions d’euros. Una altra venda podria ser la de Bounou, campió de l’Europa League amb el Sevilla, que té una clàusula d’uns cinc milions. Un cop resolts els moviments més clars, serà l’hora de fer malabarismes. No tothom es podrà quedar, i és que pagar les fitxes de Stuani, Granell, Borja García, Samu Saiz, Gallar i una llarga llista de noms amb sous més propers a primera que a segona A serà una missió impossible. Per això cada oferta que arribi s’haurà de valorar amb més bon ull que mai.
A llarg termini
El Girona ara té pressa, però la bona notícia és que els propietaris del club, Pere Guardiola i el City Football Group dirigit per Ferran Soriano, continuen implicats en el club i així ho van fer saber ahir a Delfí Geli. “Això és un llarg camí, un projecte de llarga durada que consisteix a fer el club cada vegada més gran i aquest és el camí. En les últimes setmanes hem sentit l’escalf de la gent, per molt que no hagin pogut estar en contacte amb l’equip, i és que hem vist com s’han tornat a il·lusionar. Quan arrenqui la temporada que ve, els jugadors i els tècnics han de començar amb totes les forces i ens portaran a tornar a intentar assolir aquestes fites que ja hem vist que es poden aconseguir”, va comentar el president.
