Deter­mi­nant, refe­rent i indis­cu­ti­ble en l’equip, Samu Saiz ja té el rol que se li entre­veia quan el Girona va fit­xar-lo fa poc més d’un any. Pro­ce­dent del Leeds a canvi de 2,5 mili­ons d’euros, el talentós fut­bo­lista va arri­bar l’estiu pas­sat per ser algú capi­tal en l’engra­natge d’un equip que s’havia mar­cat com a objec­tiu l’ascens, però els esde­ve­ni­ments no es van suc­ceir d’acord amb les expec­ta­ti­ves. En l’aspecte col·lec­tiu, la tem­po­rada va resul­tar un fracàs, ja que el Girona no va pujar, men­tre que, en l’àmbit indi­vi­dual, Samu tam­poc va poder tenir una con­tri­bució relle­vant, tret del tram final.

I és que, només en els últims par­tits del curs, amb Fran­cisco ja a la ban­queta blanc-i-ver­me­lla, el 14 –ara el 10– va jugar amb con­tinuïtat, va poder mos­trar el seu nivell i es va con­ver­tir en el prin­ci­pal argu­ment ofen­siu de l’equip. Fins ales­ho­res, Samu havia tin­gut un paper secun­dari per als dos entre­na­dors ante­ri­ors, Juan Car­los Unzué i Pep Lluís Martí. Amb Unzué, va tenir una par­ti­ci­pació molt escassa: en dotze jor­na­des tan sols va acu­mu­lar dues titu­la­ri­tats i va ingres­sar de suplent en sis oca­si­ons. Amb Martí, la seva presència es va veure incre­men­tada, però mai es va aca­bar de con­so­li­dar. Sota la direcció del tècnic balear, va començar jugant, però una ino­por­tuna lesió a finals de desem­bre que el va obli­gar a atu­rar-se un mes i mig el va tor­nar a apar­tar de l’equip, fins pas­sat el con­fi­na­ment, quan va tor­nar a entrar amb assiduïtat en els plans del pre­pa­ra­dor. El balanç amb Martí en les 23 jor­na­des que va entre­nar el con­junt blanc-i-ver­mell és de setze par­tits dis­pu­tats: deu com a titu­lar i sis com a suplent.

Tot i que després de la represa de la lliga post­con­fi­na­ment el tècnic balear ja va començar a comp­tar amb ell, va ser amb Fran­cisco que li va can­viar la vida. L’entre­na­dor andalús li va entre­gar les reg­nes de la mitja punta, jun­ta­ment amb Borja García, des del pri­mer dia, i va res­pon­dre. Menys en l’últim par­tit de lliga regu­lar, ja amb el play-off lli­gat, el madri­leny va ser titu­lar en tots els enfron­ta­ments amb el nou entre­na­dor, que, tot i fer-lo par­tir de la banda, ja fos dreta o esquerra, li donava plena lli­ber­tat amb la pilota. El juga­dor, que va pro­ta­go­nit­zar una eli­mi­natòria de semi­fi­nals de pro­moció d’ascens sen­sa­ci­o­nal, en la qual va ser deter­mi­nant, va aca­bar la cam­pa­nya amb tres gols i qua­tre assistències, el que més n’ha fet de l’equip.

I les bones sen­sa­ci­ons amb què va aca­bar la tem­po­rada tenen con­tinuïtat en aquesta que comença. “Estic amb mol­tes ganes. Tinc mol­tes ganes de fer les coses bé, d’aju­dar als com­panys, i que comenci això, que els curs pas­sat ens vam que­dar amb un regust de boca molt dolent, molt amarg perquè no es va acon­se­guir pujar”, va expli­car després del matx a la Roma­reda, l’últim par­tit d’una pre­tem­po­rada curta, en què el Girona només ha jugat dos amis­to­sos en els quals però s’ha pogut veure, un nou pas enda­vant de Samu. Sense Borja García, tras­pas­sat a l’Osca, el juga­dor queda com el far en la cre­ació, i tant con­tra el Barça com con­tra el Sara­gossa va actuar per dar­rere del punta, par­tint del cen­tre, una posició que amb Fran­cisco havia ocu­pat sem­pre Borja i que ara ha here­tat, i en la qual es troba com un peix a l’aigua, rebent entre línies, girant-se, veient el fut­bol de cara i sense tenir la línia de banda a prop. A més, també lluirà el 10, el dor­sal que deixa Borja. “És un bon amic meu. No podré superar-lo perquè és impos­si­ble ja que ha estat molt per aquest club, però sí inten­taré posar el número en un nivell alt, com ell va fer”, va expli­car el nou 10 del con­junt, into­ca­ble en el ball d’altes i bai­xes que hi ha d’haver a Mon­ti­livi abans del 5 d’octu­bre, dia que tanca el mer­cat.