Les dues victòries seguides, encara sense Stuani, han injectat energia i autoestima a un Girona en plena construcció que ha tret rendiment immediat a futbolistes com Monchu, Mamadou Sylla o fins i tot Nahel Bustos, l’últim de debutar. “Estem contents i sorpresos. Se’ls ha vist molt implicats i en forma”, admetia el director esportiu, Quique Cárcel, que va fer balanç de la plantilla que li ha quedat després d’un mercat delicat, marcat per una rebaixa brusca del pressupost i amb una plantilla que havia de refer. “Ha costat molt trencar el vincle amb jugadors que feia anys que hi eren i que han donat molt al club. Creia que havíem de canviar la dinàmica”, va apuntar Cárcel. “Hem volgut dur gent amb fam, jove, amb ganes i il·lusió. I penso que hi haurà un equip que almenys no ens avorrirem. Serem un equip competitiu que ho lluitarà tot. I serà diferent al de l’any passat, amb les coses positives i negatives. Estem contents”, exposava l’arquitecte d’un equip que veu “compensat i competitiu”.

Cárcel considera “de sentit comú” haver hagut d’anar tard en el mercat. “Hi havia un pressupost i, per quadrar-lo, havien de marxar jugadors. I sabíem que era un mercat en què no manàvem. És la realitat. Quan no pots anar a lluitar ambels grans, has de tenir paciència”. El màxim responsable de la parcel·la esportiva reconeix les dificultats amb què ha hagut de treballar Francisco des de la pretemporada. “Li vaig dir de seguida, que si volíem arribar a un nivell de jugador hauríem d’esperar fins al final. Ho sabia, però això no treu que fos molt dur haver de treballar així; han fet una feina excepcional”. El Girona 2020/21 està pensat a partir de les idees de Francisco que Cárcel –ja havia volgut l’andalús a Montilivi amb anterioritat– comparteix. “Hem creat la idea que el cos tècnic tenia i que el club com a direcció esportiva també teníem ganes i il·lusió de fer”. Pel camí, és clar, fitxatges frustrats, tal com va explicar Francisco en una entrevista la setmana passada i com hi va afegir Cárcel ahir: “L’any passat podia anar a buscar primeres opcions, i aquest any, no. Se’ns han escapat molts jugadors que volíem, alguns perquè s’han quedat al seu club i altres perquè han anat a equips amb el pressupost més alt. Però estem molt contents perquè hi havia una sèrie d’idees molt clares que hem aconseguit. I molts fitxatges d’última hora estaven parlats i, encara que alguns no fossin la primera opció, estan demostrant que tenen nivell”.

El canvi de cicle es reflecteix en els noms que han marxat i, de manera relacionada, en la idea a l’hora de confeccionar l’equip: “Jo diria que hem canviat els registres de l’equip. Teníem una manera de jugar molt condicionada per jugadors com Borja, Samu, Stuani. Hem buscat perfils més joves, més verticals. A partir de mantenir un gruix de jugadors més veterans, hem intentat construir un equip competitiu, dinàmic i ambiciós”. Tot, però, amb un discurs molt prudent, res a veure amb el de l’estiu del 2020. “Nosaltres ara no som els favorits i hem de pensar amb molta humilitat. Recordo el Deportivo. Nova pujar per un minut i el curs següent va baixar amb un bon equip. L’objectiu ha de ser fer primer els 50-52 punts. I després, intentar lluitar pel màxim. Soc el més ambiciós del club i tinc moltes ganes d’assolir reptes, però s’ha de tenir humilitat perquè si no poden venir males jugades.”